a l'Aresta Ribas del Puntal de l'Albarda (Montserrat)

**

Escalem aquesta preciosa via d'un dels cors de la muntanya màgica que batega tan fort que n'hi ha per tot. És l'estètica d'una aresta, tan visible, que què difícil devia ser prescindir d'ella quan hi havia tan per fer. Per compensar el compromís de les poques expansions de l'època calia farcir-se de tot i més (claus, falques, ..) com apunta la topo original que no han de caure a l'oblit, i fer palès allò que va ser. Encara ara es troba alguna resta de fusta pel recorregut.

En realitat ara no han canviat tantíssim les expansions, se n'han afegit al tercer llarg on no aporta massa, i al quart on la primera salva la jugada una estona però verdaderament el pas difícil està en caçar-la i l'última que si canvia el fet i compensa no clavar, ni buscar a on fer-ho! Si fa pensar si recuperar el nombre d'expansions originals, i llavors desembarcar amb l'arsenal? ni els aliens ni els tricams ho substitueixen tot. En tot cas, l'escalda continua tenint compromís i sovint cal navegar per terreny no difícil. Topos després de la restauració aquí i aquí.

Així, en aquesta via els llargs senars són equipats. Els imparells en canvi són una altra història i l'escalada és compromesa. Triar una punta o altra de la corda marcarà la intensitat de l'escalada. Per arrodonir-ho no he vist la primera expansió del segon llarg seguint per lo fàcil, ni he encintat la segona de l'últim. Només hem sabut posar un parell de cop l'alien blau precari i un vermell (no dúiem tricams).

Escalant el primer llarg pensava que potser alguna expansió nova s'hagués pogut col.locar per on va l'escalda, a voltes dreta o esquerra de la línia vertical a cop d'artificial com es va obrir. En tot cas recorda més un 6b que un 6a, en un parell de bons passos.

I pels qui han escalat les dues, recorda les tirades de l'aresta Arcarons? o és el sensentit de preguntar per escalades que són massa bones per elles mateixes com per a buscar-hi similituds?...

muntanya màgica de formes que es deformen, els ulls no s'hi t'hi acostumen tot i ser-hi present des de la infantesa.. Com no has de meravellar a tantíssima gent que busca coneixer-te, venint de tan lluny!

Avui, que he passat pel peu d'aquella primera via llarga que vaig escalar.. fa tants anys.

Preciosaescaladamoltbenfetaidesfetamblaginaquepassapellocambmiradaencuriosida... i les llums meloses de quan el vent afluixa