**
Cap de setmana ben acollits com sempre a la Pleta del Prat on celebrem l'assamblea del Projecte Boscos de Muntanya, amb un cap de setmana complert a la neu. Les condicions d'inestabilitat del mantell per tot ens demanen ajustar els itineraris a zones segures.
si vols donar un cop de mà al Projecte Boscos de muntanya, vota'ns!
Terreny de joc a la vessant est del Tuc de la Cima
Dissabte fem un test a primeríssima hora a la cota 2.300m aproximat per sobre de l'estany del Diable direcció a la Coma del Forn a una zona de dipòsit. La cubeta cimera presenta dos allaus de placa naturals grans.
Allau prop del cim i el trencament al test amb càrrega forta (2 salts i menys de 30º) de 60cm sobre els 120cm de dipòsit, a un terreny de mitja vessant ben 'innocent'
Aquest dia canviem de plans i escollim fer la ruta cap al mirador del Corbiu, terreny molt amable i amb un vistes, també sobre el pic de Caubo o la vall de Noarre-port de Tavascan, espectaculars. Aquest dia no som a temps, però l'accés al cim del Trencacalders pel llom arbrat també s'endevina com a ruta segura.
L'itinerari seguit al pic de Caubo fa dues setmanes, amb ja menys neu
La capa recent a sobre, que llisca amb facilitat, i capes fràgils emmascarades amb plaques endurides de neu transformada.
De camí fent un test, i ens mostra la capa de neu recent de 30-60cm depèn del lloc ben inestable. També veiem allaus espontanis per aquesta banda. A aquest croquis "home-made" i per tant, gens fiable més enllà de la confiança, es marquen les allaus naturals - de placa - caigudes aquest cap de setmana (fletxes vermelles) que veiem o ens comenten.
Diumenge s'instal.la l'ambient humit i boirós a cotes altes, amb neu a partir de 1.700m i pluja per sota. Voltem cap a les bordes de Noarre des des Quanca (hi arribem esquiant des del refugi) on hi ha neu continua i abundant des del fons de vall... baixem amb esquís des d'uns bordes a les altres pel dret. Aquest any, la cosa està bestial!
Pel camí trobem un isard devorat. Ens expliquen, que amb aquest fred, està havent moltes morts d'ungulats, bona cosa pels carnívors i carronyaires.
Això no és Canadà, però aquest comença a sembla un final d'hivern on el SIS hagi de ser tingut en compte (merci a l'Ignasi per l'enllaç). Aquest ha estat un episodi, des de divendres a diumenge, amb condicions ben complicades, i amb accidents fatals d'allaus. El solet d'aquesta setmana ajudarà a estabilitzar el mantell.
explicant l'ARVA i les allaus a escolars de la comarca
4 comentaris:
Hauré d'incloure el Pallars en el meu vol mental a la recerca d'excursions, accessos i llocs on dormir per aquesta setmana santa.
Quina càrrega de neu que hi ha arreu; massa i tot.
I quines bones indicacions que ens has proporcionat...
i ben mirat, ja us podria haver avisat que el programa del cap de setmana us hagués pogut interessar!
l'"alt" pallars sobirà té racons increïbles, .. potser amb algunes de les valls més feréstegues del país, .. amb rutes amb esquís tècniques o no, gens fàcils de traçar a primer cop d'ull, però que hi són... boavi, broate, baborte,..
interessant post com sempre, amb dos descobertes noves per a mi, la del projecte Boscos de Muntanya, i la del Snow Immersion Suffocation (per cert que ahir anava l'enllaç però aquest vespre la pàgina no es troba...) Gràcies!
gràcies Jaume! el PBM és també la suma de molts esforços, empenyent, tirant a munt, i també té descensos de vèrtic, en el sentit figurat de les sensacions.. és una experiència molt maca, ja sabeu on som a l'estiu!
a la nostra visita al Canadà si ens van insistir molt sobre el SIS, i no era per menys. Recordo aquells dies esquiar sempre amb un ull posat a les branques i controlant bé els girs prop del tronc dels arbres
Publica un comentari a l'entrada