*
Enfilem a repetir aquesta via de la que ja corre bastant info on line. Topo curosa aquí i aquí. Arreu els graus ballen. Un parell d'apunts; jo m'apunto a l'opinió de l'escalesrodones i també em sembla que el quart llarg es pot graduar com un bon V+ de la nord de Montserrat, no ni cal el sisè, però bé, plus/grau amunt i avall. En canvi, la sortida del cinquè si l'hem trobada de sisè.
I sobre el material, a l'escadussera recomanació de pujar un parell de càmalots (??), nosaltres portàvem un joc complert fins el C3 i els aliens i poc o molt ho hem anat posant aquí i allà. Es poden substituir els aliens per uns tasconets i la mar de bé (clar que amb tants flotants ens hem saltat algun espit per lo evident de la fissura). Cal parar compte als espits i claus, el rovell d'uns no perdona i el reciclatge dels altres més filferros que no saps ben bé què, tampoc. La cara nord i una xemeneia (que no off-width) on si queda l'humitat tampoc ajuda.
Sent una via tan nova, del 93, no entenem que hi fan tants casquets d'espits per aquí i per allà, algun enmig de tirades netes on no molestaria (al tercer llarg).
El segon l'escalem en lliure el de segon i deu rondar el 6b, però molt brut!!
Bona escalada a l'ombra (la veritable cara nord de Montserrat!) i amb bones vistes a la Catalunya central així que les tempestes no t'agafen per sorpresa. En cas de retirada, preveure material, les reunions en el millor dels casos (R1, 3, 5) són de tres espits. Roca de bona a no gens bona, .. cara nord. Passo una mica de tot, i alguns ben curiosos.
L'accés és molt fàcil veient la descarada xemeneia uns 100m a l'esquerra de l'esperó ben marcat per on passa la Luisilla. Des de l'aparcament de Can Massana és ben evident, seguint el camí de la cara Nord fins a 200m abans de passar per sota la Cadireta enfilar per una fresa evident on trobarem alguna corda fixa que ens mena al peu de paret, on cap a l'esquerra trobarem el peu de via i díedre característic del primer llarg. El descens l'hem fet trobant el ràpel que mira a ple sud des de la vira de l'agulla occidental, i seguint les marques primer vermelles i després blaves que ens porten al refugi d'Agulles.
A aquest racó del massís, on els sorolls per una estona callen, del tot. L'ofenosa ombra de l'alzinar i els aurons, tot ho guanya, un queda vençut. Ni que sigui per un instant, just abans d'entrar de nou a l'enrenou que envolta la muntanya màgica de formes impossibles.
Escaladamoltbenfetaidesfatambl'aniol i uns aires de ple estiu carregats d'energia que espetega amb força, i tot ho remou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada