Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

2 de jul. 2013

Anglada Guillemon, 220m MDinf (Pedraforca, vessant sud)

**

La història d'aquesta fantàstica via ara ja totalment modificada és ben senzilla; l'Anglada i en Guillemon l'escalen un 5 de juliol de 1959, fa 54 anys! sense cap expansió de progressió, fenomenal. Bastants anys més tard un amic francès del primer des de la distància li proposa arreglar-la per "recuperar-la de l'oblit" i amb un vist-i-plau des de la distància del primer - que al segon ni se'l consulta - li afegeix 70 expansions, a llocs del tot inverosimils, sovint al cantó de fissures que fan mal als ulls. Més tard, la revista desnivel li dedica un article a l'assumpte, amb l'Anglada repetint l'escalada 50 anys més tard amb el francès de torn, on tot són celebracions i alegries. Una història que no és nova i que tan li agrada a aquesta editorial del mass-ambient escalatori.



Aquesta és una preciosa escalada quan te la imagines com va ser. I com pot tornar a ser, si se'n recupera el seu estat original. Amb els flotants i tot el que ofereix la paret n'hi ha suficient per substituir tots els forats que s'hi han fet. A costa potser en algun tram de recuperar el traçat original, no tan plaquero com per on et fan passar els bolts en algun punt. Topo curosa recent aquí. Només li falta marcar un clau a l'últim llarg que hem destapat sota un pa d'herba i ara està ben visible.




Ara, tal i com està, és una escalada molt ràpida, amb un primer llarg ben llarg, dos següents que es poden enllaçar, un tercer que va d'artifo al seu tram final i et fa gastar les cintes, i dos últims també ben fàcils d'enllaçar. Està quasi equipada i sap greu pujar tants flotants i veure tanta fissura i ponts de roca amb un bolt al cantó.

L'accés el fem des de la vessant sud i em sembla millor que no pel refugi Estasen de quan vam escalar-hi una altra vegada.



Bonicaescaldadel'increïblentorndelPedraforcamoltbenfetaidesfetambl'Adrià, i els follets del bosc que reclamen la seva part de la història alhora de vetllar per allò que és col.lectiu

3 comentaris:

Marcel ha dit...

oberta sense cap expansió de progressió?

els burins del Ae del 4rt llarg no són originals?

nenivan ha dit...

anava a dir el mateix que el company Marcel sobre el tram de Ae.
En tot cas, els dos - tres llargs d'entrada que es van obrir nous la fan guanyar amb bellesa doncs els de la via original son un trunyacu herbós tot i que qui vulgui encara els pot fer en el seu estat original. Fins aquí OK.
Ara, el que dius dels parabolts al costat de les fisures és insultant. Jo la vaig fer al poc de reequipar-la i aquests que van posar a la part alta al costat de les fisures havien estat discretament retirats (esparecs a la vista) pero pel que dius els han tornat a posar...
En fi, com deia aquell: "Paissss..."

edunz ha dit...

ei! els burils que comenteu, diria que són d'una R original que ara no es fa servir, i l'Ae es devia passar x més amunt d'on van els bolts resseguint la fissu invertida i amb claus segurament, encara en queda un de testimoni amb un cordino que no el fas servir. Ens vam preguntar el mateix i vam arribar a aquesta conclusió. De fet, la topo del llibre del jover del pedra, pinta aquesta R i tot quadra. En tot cas, serien aquests i ja està no? no vam veure restes de burils enlloc més