**
Escalem aquesta clàssica de la nord de Montserrat i n'adjunto la topo amb el material que hem trobat. Via que tot ella segueix una línia totalment lògica, amb un primer tram ben afortunat resseguint els grans sostres que tallen la paret i una segona on les fissures vegetades i no gens fàcils són la tònica. Via més dura del que aparenta la topo on quedes ben servit, especialment a la segona part on t'has de buscar més la vida. Prou més difícil, per exemple, que la Sánchez-Martínez de Diables per esmentar-ne alguna que també es fa força.
Sobre el material nosaltres anàvem fins al C3 però si haguéssim portat el 4 l'haguéssim fet molt ben servir al penúltim llarg del via, a un tram que amb el C3 quedes protegit més a sota.. opcional doncs que a la resta no cal. En conjunt, ull amb l'estat d'alguns claus, o dels filferros a mode d'argolla que es fa servir per xapar-los.
La idea era acabar la via per la sortida original però una volada poc oportuna i els horaris ajustats ens fan acabar la via amb la posta podent enllaçar el penúltim llarg amb la sortida de tercer flanquejant a l'alçada d'un espit negre de la David Aparicio que allà se li apropa força.
Bonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Annambnocturnitatialevosia... d'una nord encara benpentinada amb aires frescos d'aquest estiu que no és
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada