Ens amaguem de la llevantada als grans desploms de la Pala alta del Montroig a la Noguera. Entrem a una fila de parabolts ben lluents sense saber què és i després en Salla (merci!) ens passa info d'aquesta recent via equipada per dalt i ja encadenada que travessa la paret de desploms pel seu bell mig. Nosaltres escalem els dos primers llargs i rapalem que el tercer ja es veu un Ae i més amunt l'aigua mulla la paret.
El primer llarg ens ha semblat 6a/b, el segon te el setè al tram final de sortida del desplom.. la resta un bon 6c per exemple. Roca bona però alguna cosa a sanejar encara. L'estètica de l'escalada és bestial.
Boniques imatges d'un dia passat per aigua que aquí ens deixa escalar.
Mitjaescaladaproubenfetairapeladambl'EduielJordi.... dina de pixarades i boirines que no afluixen
2 comentaris:
Canvia totes les vocals del nom de la via per la lletra e ....
uei Víctor, ya ves...
tan enginy com el de la via que aquestes alçades seguir equipant per dalt.. però bé, és el que hi ha, i mira que la línia és bona
Publica un comentari a l'entrada