**
Acompanyo a en Ricard i a en Martí a enllestir aquesta perla de nova via de la muralla sud que ha quedat d'allò més maca! Amb una roca sorprenentment bona excepte trams puntuals, i un bon combinat d'escalada en lliure assequible i artificial acrobàtic amb alguna dosi picant però de bon fer a l'estil alpinístic. Una línia hiper-lògica que demanava a crits ser escalada i ofereix una nova bella escalada a l'esquerra de la clàssica Jardí Botànic. En breu i quan arribi ja penjarem la topo.
En vermell el traçat de la via, en blanc a la dreta la Jardí Botànic i a l'esquerra els diedres de la Pertorbats mentals i la Ments pertorbades. I al capdamunt el punt del salt base.
Ha quedat força equipada i amb el flotants fins al C5 repetint un C4 (opcional si portem el C5) i un C3 que gastarem al segon llarg s'hi va la mar de bé. Més els aliens, tascons discrets i un tricam vermell.
Aprofitem la visita al lloc per donar-li un impuls al nou projecte que tenim entre mans i perfilem un llarg més ... n'està quedant una línia també molt bona!... malgrat més austera i difícil.. la sortida portarà feina també.
EscaladesautèntiquesmoltbenfetesidesfetesambelmestreRicardielfortd'enMartí... sota uns aires, recollits i ben guardats, d'hivern
... per un firmament d'estels d'escaladors que han estat font d'inspiració ....
"És important que s’imposi la serenitat, ser conscient que és un pas en
què te la jugues, però pensar que després la cosa millorarà. És aleshores quan has de fer aquest cop, un cop que podríem titllar de
supervivència, de intuïció. És un moment al qual intentes no arribar-hi
mai." Joan Nubiola (1929-2014)
8 comentaris:
Pero punyeteros!!!!de on voleu que treguem dos C4,unC5 i un tricam vermell,surt mes bararo pagar vos 3 parabolts,els poseu i aixins la podrem repetir.. .Aniol.
Aixo ja no sembla terreno de aventura,si no ,beverly hills!!!Aniol.
haha... a tope amb les flotants! i fijo que a BH no donem el callu
Aquesta línia és ben bona Aniol!
escalar "sense xapes " no té preu, company!
..com els moixerons del pla!
Felicitats cabrons! Deures infinits...
Adrià
Que no te preu??l altre dia vaig comprar el meu primer alien,i el tinc guardat en una caixeta de coto',(per que no envelleixi)Aniol.
Buzza!! Va a veure si ens trobem tots! Que aqui no et sap greu la inversio feta!
Bonica línia, necessària.
I vull agrair-te l'enllaç amb el Nubiola.(Li passaré al meu pare i la mare, segur, tornarà a dir: "Que guapot era, el Nubiola!".)
I quin ofici va arribar a acumular, i de quin fabulós Montserrat disposaven! Estrenar 50 agulles i batejar-les amb uns noms permanents... Poca broma!
fora increïble retrocedir en el temps.. i alhora un luxe ser hereus de certa consonància entre el moment quan tot estava per fer, i l'època dels valents de debò, ... quan no hi havia excés de xapes o material d'escalada tan exquisit com l'actual que permet forçar el propi límit senes un llindar únic.
Sigui com sigui, el que també és inspirador és el sentit profund de "cordada" que evoquen
Publica un comentari a l'entrada