**
Dia sense rumb i el cap cot de lo efímer d'aquest hivern que no sap ser hivern... passem del polsim màgic que estimula els nervis a una papa consistent, amb una temperatura que no sembla gens del més de gener. Dia sense rumb, enfilem de Quanca en amunt, i al capdamunt de la vall girem a l'est mirant de trobar la millor neu cara a la baixada, amb les llums de tarda..
La bonica pantalla del Montroig, i l'alçada dels arbres que ens avisen de la freqüència de les allaus..
La pluja que arriba als cims... més o menys pendent fa els reguerots més o menys profunds..Al fons la dreta el Montarenyo i el joc de canals per on vam passar.
Ens quedem a una punta del llom fronterer al nord del bonic aïllat i poc atès cim del Tuc de Marterat. Si seguim fins al final de la vall on estem l'hauríem de pujar amb els esquís a l'esquena, si el volem traçar ens caldria obrir-nos abans cap al sud. Pujant ens trobem de baixada la parella que si fan cim.
Neus molt estovades però prou esquiables. Fa tanta calor que l'ombra no encrosta fins bastant temps. La cubeta NO permet anar trobant la neu "al gust" segons orientació. Ben bon descens i opció per dies amb risc d'allaus per ventades de NO.
Al llom carener.. des d'aquí estant es veia poca innivació a cotes baixes de la vall per fer la circular i retornar pel coll de Tavascan
Aquest dia cauen purgues per tot en allò més insolat, i veiem allaus de placa de superfície i de fons a les vessants SE.
Aquest dia cal aparcar a Quanca i remuntar a peu uns pocs metres fins a trobar la neu a la pista.. però amb aquestes calors potser ja es pot enfilar amb el vehicle ben amunt.
Allau de fons a la vessant SE del Pic de l'Estanyet
Allaus de placa de superfície als plecs del Pic de Mariola, purgues que n'afecten el relleu, i la Serra de les Canals poc innivada
Bonicaesquiadacaloradamoltbenfetaidesfetamblagemma...... de primaveres enmig de l'hivern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada