Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

27 març 2010

Estanyó, 2.915m MBEA S3/S4 - vessant w - (Andorra)

**

Descens per la vessant w de l'Estanyó, canals al gust (Foto:EduPlana)

Neus, les que marquen el torn. Enfilem amb una idea i en sortim amb una altra, però això ja hi va...


Remuntant el corredor NW amb la fractura de l'allau que se'ns ha trencat als peus (Foto:EP)

Sortim de poc abans per una esllavissada de l'aparcament de Sorteny (cota 1.750m) amb la idea de fer una gran circular amb dos descensos punyents però al corredor N-NE de l‘Estanyó i com qui diu només posar-hi els peus se'ns ha trencat una placa de vent (molt ràpida i poc compactada) amb una fractura a tot l‘ample de l‘entrada del corredor. S‘ha trencat un metre per sota d‘on estàvem. Hem tirat avall aprofitant la purga però a mig recorregut no s‘havia desprès, hem estudiat el perfil i res, amunt altre cop per baixar per canals i pendents de la també interessant vessant W.


Itinerari (vermell ascens i blau descens) i de pujada amb la cara E del Fontblanca que no passa indiscreta (Foto:EP)


Enfilant passat el roc del rellotge, on girem al N per cubetes penjades per anar a buscar el llom (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, excel.lent, una lleugera capa de neu pols sobre una base dura. Només delicat en orientacions N-NW, i alguna placa aïllada a llocs arrecerats. Molt vent en alçada que seguia treballant la neu.

Sobre l'itinerari, si la idea és pujar i baixar per la mateixa vall, recomanable la circular al cim accedint per la collada de Ferraroles, fer l'aèria serra de l'Estanyó i baixar o per la vessant W o pel llom, menys obligat. Una altra alternativa és pujar al cim per on hem baixat, són pendents mantingudes però no exagerades (màxim 30º a algun punt) que amb traça podrem fer amb els esquís als peus (és l'accés més directa al cim). En tots els casos, no evitarem el tramet de bosc fins al roc del rellotge, una mica liat.


Poc abans d'arribar al cim amb la vall d'ascens al fons, i a la dreta la que marxa a la Serrera (Foto:EP)


Arribant al cim, amb la llarga serra de l'Estanyó amb la collada de Ferraroles al fons (Foto:EP)


El corredor amb l'allau vist de la Serrera. Es veu la fractura i la zona fins on ha lliscat la capa trencada, i baixant pel corredor sobre el llit de l'allau (Foto:MontseVendrell&EP)


Tornant a remuntar i el punt de la foto de sota (Foto:AniolVilalta)


Fractura, amb la capa dèbil visible a sota a l'esquerra, i descens al gust (Foto:EP)


Descens (Foto:AV)


Tot el circ W de l'Estanyó ple d'opcions punyents, amb el cim a l'esquerra i la collada a la dreta per on baixen unes traces (Foto:EP)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'Aniol Vilalta el 27/03/2010

Això és el que deia el butlletí d‘allaus d‘Andorra el mateix dia a les 17h, clavat!
(el pronòstic d‘ahir no apareixia lo primer, ni el paràgraf últim era tan precís)

ALGUNES PLAQUES SENSIBLES EN ALTITUD.
El mantell nival s‘ha estabilitzat força bé en el seu conjunt. Amb la suavitat d‘aquests últims dies, s‘ha compactat i humidificat amb deteniment amb nombrosos despreniments de neu vella humida en tots els vessants sud.
En els vessants nord, la humidificació va guanyar amb deteniment fins a 2500m, però trobem a partir de 1800/2000m alguns centímetres de neu recent que va caure ahir i aquesta nit.
Amb les pluges que han caigut aquests últims dies fins a 2200m o fins i tot a més altitud, nombrosos pendents es van purgar espontàniament, però la suavitat persistent hauria de causar encara alguns despreniments o petites allaus espontànies a les hores més càlides del dia en tots els vessants.
En altitud, segueix havent-hi algunes plaques formades pel vent inestable, principalment en els vessants nord; la gelada nocturna que és feble o inexistent, aquestes acumulacions podrien donar lloc en qualsevol moment a allaus, més aviat per forta sobrecàrrega, però en algunes estranyes pendents podria bastar el pes d‘un esquiador.

Un parell de videos del descens de la vessant w...

video


video

8 comentaris:

Jaume J ha dit...

Renoi quin susto! Avui a la vall de Conangles, a la Colhadeta del Molar Gran, orientació N entre els 2600 i 2800, per accedir al Tuc des Estanhets també hem trobat plaques d'aquestes característiques però d'uns 10cm. I el vent encara ho treballava... compte!

edunz ha dit...

el cert és que tot va anar molt ràpid, i ja s'ensumava... amb aquestes calorades dóna idea d'estar en plena primavera i en aquestes orientacions i pendents encara els hi falta per anar a cegues (tot i que això mai, però ja s'enten).
Merci per la info.. i t'escric aviat per coincidir

lluís ha dit...

Un bon ensurt, sorprén l'amplitud de la fractura, sort que hi havia poc gruix!
En aquesta epòca és increïble la diferència de la neu segons l'orientació. En cares sud i baixant a una hora prudent (12h) la neu estava totalment transformada.

edunz ha dit...

mea culpa, mala planificació. Estar absent tota la setmana d'anar seguint la meteo també ho fa, ja que els butlletins divendres no eren tan explícits. Realment la fractura s'allargava a l'esquerra per sota els ressalts de roca... són orientacions on encara els hi falta el seu torn, però si es vol completar el descens amb bona innivació fins a cotes baixes, ara és el moment.. difícil contradicció...
records!

lluís ha dit...

De culpa res, que això ens ha passat i ens pot passar a tots. És molt interessant poder-ne parlar amb calma i anar aprenent sempre. Per exemple, em pregunto si la placa hagués estat de 50-60 cm de gruix, és possible que no es trenqués a distància però si potser al pas del segon esquiador? ho dic perquè a vegades la transmissió del pes és més difícil en una placa gruixuda.
Ja et dic, només per parlar-ne perquè és molt complex.
A disfrutar!

edunz ha dit...

merci Lluís, me culpa com a expressió genèrica, en tot cas això és molt personal i corre per dins. T'ho he expressat pq em dones confiança.

Si la placa és més gruixuda pot passar el que dius o, en canvi, que la transmissió del teu pes es disipi el suficient i no arribi a trencar la capa dèbil, o que quan ho faci sigui molt puntual i no arribi a crear la fractura ni el desplaçament de la placa. Tant per primer com pel segon esquiador. Tot i que si es posa en moviment, ... aquest dia però si que preveia la possibilitat de plaques però sabent que no serien de gruix considerable ja que les nevades a aquesta banda no havien estat molt abundants. Ben diferent del pirineu occidental, ja hauràs vist la piulada de "esquílibre"... ben bé el mateix!

Jo em vaig quedar amb la curiositat de saber si podíem o no seguir baixant ja que - pensament linial - si ha suportat el pes de l'allau, també pot soportar el nostre.. ho vam comentar amb en Carles Gràcia de l'IGC... i ja vam fer bé de no provar-ho doncs podia no haver seguit lliscant la placa però haver quedat prou debilitada perquè qualsevol sobrepès la poses en moviment. Si et fixes on acaba el trencament de la placa (que és fins on vam arribar baixant), el recorregut de corredor encara és llarg i estret, sense vies de sortida. A banda de que quan vam sondejar al punt on havia deixat de lliscar la placa, a més del gruix superior, la sonda seguia penetrant sense excessiva cohesió, és a dir, sobre el gruix que havia servit de llit de l'allau i per on havíem baixat.

A voltes aquesta complexitat és el terreny on la intuició - que tenim tan poc assejada en aquesta societat de preses i materials - juga una part tant important.

seguirem aprenent, i gaudint de reptes assolits que esperen el seu torn, pacients..

Berni ha dit...

Osti nano....encara rai que va trencar per sota. Us deurieu endur un bon ensurt. També la teníem en ment i per aquelles casualitats l'havíem deixat per altres ocasions.

Ara a esperar que la neu s'assenti i us treieu "l'espina" de sobre.

edunz ha dit...

merci Bernat, aquest any les cares nord estan especialment complicades! diria que hi ha hagut molt pocs episodis de neu, que no hagin estat de N-NW i/o acompanyats de vent del SW... esparerem sense presa i aveure si podem enllaçar la circular tot i que la vessant NW de la Serrera - pel mateix - està ben pelada!

i que continuem traçant amb tant insistència!