Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

23 de març 2011

Caminada Solsona - Pedraforca, 65km

**


grans caminades. El plaer de caminar.... l'altre dia de la piulada a la val d'aran va sortir aquest bonic poema... que si avé;

Camí del sol - per les rutes amigues - unes formigues (Joan Salvat-Papaseit)



Enllestim per segon any aquesta gran ruta que només mirar per la finestra i sentir la cridòria de la muntanya tel.lúrica horitzó enllà... és fa evident; pensar-la, trobar-la. Caminar-hi.

Són dues jornades, amb un primer tram de 56km fins a Gósol on fem nit a l'hospitalari Hostal Cal Franciscó, i un dia següent per arribar-se al cim del Pedraforca.

El traçat, entre trams que coneixem i trams que enllacem prèviament, surt directa i franc, sense embuts, i farcit de belleses per tot. Sortint de Solsona busquem el Molí del Pont per creuar el riu Cardener... d'allà enfilem per pistes fins al Coll d'Arques. Aquí comença un dels trams més meravellosos, baixant per l'obaga de la serra de Busa i Bastets... la font de la nou, els plans de Casa Llobeta, la fresa de Traserres (desentertadament pintada amb marques grogues florescents del tot innecessàries), i la màgia del pas del coll de la Maçana i la fresa carregada d'històries que travessa la Serra de Bastets i que es precipita fins la cua del pantà, i d'allà a Guixers.









De Guixers encetem un tram també preciós, ajudant-nos del congost que el riu Aigua de Valls obra de nord a sud... seguirem riu amunt passant primer pel Molí de la Corriu, i després pel Pont Cabradís, i d'allà remuntant una dreta fresa amb marques blaves a voltes desdibuixades, fins la pista que de baixada ens porta al Molí de Güell. Aquí el paisatge se'ns obra, la muntanya del Pedraforca ja se'ns mostra a tocar.. i entre artigues i feixes amb pastures suaus per acabar a Gósol on la Teresa que és un sol ens fa una nova rebuda gegant.

Un apunt breu, el tram de Guixers fins al Pont Cabradís s'ha marcat i arranjat amb un d'aquests itineraris subvencionats pel govern, amb la col.laboració de l'actiu i recent Centre Excursionista del Prepirineu... un cartell ens dóna l'entrada... però només hi manca i amb majúscules "itinerari de dificultat molt alta!"... la fresa que arriba al Pont Cabradís és penjada sobre el riu a trams, estreta, fràgil, i ja si han hagut d'afegir cadenes i cordes per fer transitable el troç pel gran públic... però no és un camí per anar-hi, per exemple, amb canalla. I doncs? on està el límit? hi haurem d'anar afegint més facilitats, o acabar esgraonant l'itinerari quan el pas de la gent faci marxar la poca terra que aguanta el camí?... preguntes que queden a l'aire mentre el territori va fent entre els estirabots i fal.leres d'uns i altres on no hi ha res a dir, sembla.




(Foto(d):PilarBarbens)





El dia següent estirem cames, ens treiem la mandra, escalfem els genolls, i sortim a peu de l'hostal pel camí normal cal al cim del Pedraforca... una neu endurida pel regel ens ho posa molt fàcil de pujada, i l'estovament de després molt fàcil de baixada. Poca gent a aquelles hores, i restes de les allaus de fusió i purgues de la gran nevada dels dies abans... gran balcó, atalaia, mirador, .. una muntanya que no cansa mai. Lluny, a l'horitzó, la gran xemeneia de la ciutat s'albira... d'allà venim, com formigues, anar trobant el pas, i entre vivències i conviures.... bonica caminada.














(Foto:Col.JaumeCreus)

Activitatmoltbenfetaidesfeta amblagrancollapassigolla el 19 i 20 de març2011
(Fotos:EduPlana, menys citades)

20 de març 2011

Pic de la Carbassa, 2.737m BES2 (Cerdanya)

*

La ventolera al massís del Puigmal de bon matí

nevades del març, quan tot s'accelera...



Ens refugiem en aquest modest cim de l'elevat risc d'allaus i la ventolera que encara bufa al matí i deixa les carenes intractables... L'itinerari és evident des del trencall de la pista asfaltada (rètol indicador) passat el poble de Meranges. Nosaltres hem pres el pujador més recta fins al Clot de Fontberenella per dins el bosc, però seguint la pista és pot suavitzar la pujada al gust. El descens l'hem fet pel mateix lloc, parant compte amb els filats, i esquiant entre els arbres prou esclarissats però tampoc fàcil del tot. Des del clot la circular pot amanir una mica la pujada. Aquest cop el vent ens fa parar abans. Compte amb la vessant sud de la carena, on s'hi formen plaques habitualment (accident 2005, que ens recorda a més la importància de buscar emplaçaments segurs i que el pas previ d'esquiadors no és garantia)


Poc abans de treure pells amb la solana del Bosc gran darrera i el vent treballant les plaques

Sobre l'estat de la neu, la trobem des de l'asfalt al marxar, però al tornar ja s'acaba a la pista... tot va molt ràpid ara al març! abundant dins el bosc i a llocs no ventats. (Pols)-pesada-primavera-humida.. molt marcada per lo recent de la nevada i l'orientació sud.. en un dia més estaria ben transformada. El risc d'allaus aquest dia és un 4 com un cabàs.


Formes que es deformen i el que sembla la resta d'un allau al Bony de Manyer vist a la tarda quan el vent s'esvaeix, també ben ràpid..


Traçant sobre neus no fàcils i un important allau a la vessant N del Comabona, a la propera serra del Cadí.. suds i nords! d'una setmana amb nevades abundants, vents per tot i tº altes


Itinerari amb circular inclosa i la cabana (petita però amb bon estat - sense matalàs ni mantes) que hi ha prop de la font Berenella que no surt al plànol


Els núvols lenticulars sobre la plana ceretana que ja ens indiquen el vent en alçada

De reull ens quedem amb les interessants opcions del Forat del Bou i la Coma Pregona cap al riu Duran venint el Puigpedrós... pendents pendents.

Activitatmoltbenfetaidesfetael18demarç2011

(Fotos:EduPlana)

La Grave (La Mieje, alps francesos)

**

Al punt més alt (cota 3.600m) amb el Montblanc al fons

...amb nom i cognom, per tothom que ho coneix. Terreny de free-ride, o esquí fora pista. Una idea senzilla, d'un sola línia on enfilar a la gent, i tota una muntanya per baixar... concepte clar. Amb pala-sonda-arva i arnés-cordino-claus segons per quin terreny et moguis...


Canals sobre el llac de Puyvachier

A principis d'aquesta setmana enfilem a La Grave la Mieje dels alps francesos, al nord del parc dels Ecrins. Seguint meteo ens hi trobem esquiant el dia següent d'una bona nevada de 20cm mentre Catalunya s'ofega en aigua.. als alps surten d'un llarg anticicló i és la primera nevada en tres setmanes.. la gent no trigar en arribar-s'hi. Després la borrasca enfila més del previst i els següents dies la muntanya es tanca.

Gran dia d'esquiada.


Al tram baix dels vallons de Chancel


Traces sota el Pointe Trifide i descens amb el massís dels Ecrins al fons

Pocs gruixos de neu respecte altres visites. Val la pena seguir el que s'explica a Pistehors sobre la paupèrrima temporada de neus que estan tenint als alps francesos. Pensant ja en rutes de primavera, caldrà assessorar-se bé abans de marxar!

ah, ens allotjem a la sempre acollidora gite Le Rocher on la Mariví ens podrà atendre amb espanyol i ens pinxarà música del sud de la bona..

(Fotos:col.AngèlicaTesas)

8 de març 2011

Tuc de Bargadèra, 2.600m BEA S2S3 (Val d'Aran)

***

Des del cim, horitzons de muntanyes blanques sota blau sencer! i el Senyor de l'Arièja que ens clica l'ullet. Descensos que hi són, per tot!, i esperen el seu torn

Una gran vall, i uns esquiadors que l'enceten... per molt poc. Aquest cop trobar el silenci enmig del soroll no ha estat fàcil. Ha estat un somni robat perquè amb l'ocell de ferro no hi ha res a compartir

El gran bò d'aquest darrer anticicló amb le massís de les Maladetes des de la finestra de Salardú

Encetem la vall sense cap traça per davant, molbenrecomanats buscant un recorregut que quedi lluny de les pales amb pendent en orientació nord, i que alhora en deixi gaudir de la neu pols de la setmana. L'itinerari s'inicia a l'aparcament de l'incineradora i abocador de Vielha. D'allà prenem la pista i uns 500m passat el riu de Sarrahèra just al punt on apareix un xalet, prenem un clar camí de traginar que s'endinsa a la vall per la riba esquera del riu. Un encert, perquè d'allà va enllaçant clarianes fins que la vall s'obra del tot, fet que fa tota la baixada fins la pista de molt bon esquiar.


Un cop a la cabana de baix, creuarem el riu i el seguirem sempre per la dreta enllaçant cubetes amb algun tram costerut però mai exposat si alternem i anem observant (sobre la cabana superior hi ha un montícul que sembla voler barrar el pas i que es foqueja bé per la dreta per tornar a la vall un cop superat). L'arribada planera al coll ens invita a fer tots dos cims, a banda i banda, si anem amb temps i ganes. El descens el fem pel mateix itinerari.

Surten uns 1.200m de desnivell en un llarg recorregut que no passa d'S2 excepte trams puntuals però obligats d'S3 entre cubetes i l'accés al cim, on normalment ens haurem de descalçar al tram final.


Superat el montícul de la segona cabana... amb l'ocell de ferro pentinant-nos el serrell


Als plans que menen a la primera cabana (Foto:GemmaTurell), i el somnis robats al terç superior de la pujada

Sobre l'estat de la neu.. pols en tot el recorregut, més pesada a les cotes baixes i ben insolades on al matí ens trobem crosta però quan baixem ja s'ha fos. Pols molt bona a les obagues i part superior. Molta purga a les solanes, i inestabilitat latent evident en obagues amb pendents fortes.


Poc abans d'arribar al coll


Llom del cim amb la piràmide del Montardo ben visible


Accés alternatiu al llom on ens descalçarem


L'accés al cim el probem per l'esquerra primer (venim del llom), però ens trobem una zona massa inestable (A) i propera al marge de la carena. Descartem tallar la placa des de baix des del punt B, perdem cota (C), ens reagrupem, valorem plegats i prenem l'ascens per la vessant més assolellada i estable. El color de la neu marca molt bé els límits. Cap de setmana amb molta activitat allavosa, i típica situació de placa a sotavent


cim!


La vessant que baixa per les pales del Sarrahèra. Si pot accedir esquiant des del cim amb una baixada obligada i exposada entres afloraments rocosos. I una part del descens robat


A prop del fi de festa amb l'imponent cara N del Sarrahèra

Fantàstica sortida i per molt poc solitària del tot. Activitatmolbenfetaidesfeta amb la Marina, Gemma, Pili i Jordi el 6 de març de 2011, i mèrci Aniol!
(Fotos:EduPlana)