**
Aprox al racó màgic de St.Honorat amb la paret de Mu sobre el capoll vermell (Foto:EduPlana)
Reprenem la vertical amb aquesta senzilla via d'en Picazo i cia. que busca el traçat més fàcil per escalar la paret de Mu. La via està equipada i només ens caldran les cintes i estrep recomanable pel primer Ae del segon llarg. L'inici el marquen dos bolts visibles des del terra en diagonal ascendent a l'esquerra, no confondre amb un bolt d'una altra via (Miquel Blanco dixit) a la dreta de la figuera, abans de la Liberazione. Grau no obligat.
La paret de Mu i topo de la via (Foto:PilarBarbens)
Inici de la via i del tercer llarg (Foto:PB i EP)
Vam enllaçar l'L1+L2, i l'L4+L5 amb cordes de 60m (més recomanable fer L4+L5 fins al coll, i del coll l'L5+L6).
Amb l'agulla dels tres ponts al fons i escalant el segon llarg (Foto:EP)
Escalant el quart i cinqué llarg que enllacem (Foto:PB i EP)
L'accés és l'habitual de les moles de Sant Honorat, 15' des de l'aparcament (4x4) del coll de Mu. El descens el podem fer rapelant per la via (argolles) o amb un sol ràpel fins la coll, i d'allà per la canal herbosa on caldrà fer un altre ràpel, i fins a trobar el camí que ens torna al peu de paret.
Ombreta de la bona fins al migida.
Escalant l'últim llarg (Foto:EP)
era una vegada...
l'espigablat, la gateta zíngara, i el capoll d'ordiga, anomenada cordada trafalgar, que van escalar al lloc màgic de les moles de sant honorat....
..i els riures encara ressonen entre les parets.
l'espigablat, la gateta zíngara, i el capoll d'ordiga, anomenada cordada trafalgar, que van escalar al lloc màgic de les moles de sant honorat....
..i els riures encara ressonen entre les parets.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en XescoMas i la Pilar Barbens l'11/09/09, diada de país i passió per una terra plena de sentiments
8 comentaris:
Aquest topònim de MU sempre m'ha semblat una meravella. ¿No era MU l'Atlàntida del Pacífic, un continent i una civilització negats sota les aigües?
Deuen ser coses del mateix paisatge del Corb i St. Honorat, fantasiós a més no poder.
Ja era hora que arrenqués aquest blog després de l'estiu. I amb novetats (dones grimpaires!!). Ja m'estava mosquejant perquè, en la meva inactivitat, necessito veure gent que fa coses com les que a mi m'agraden.
No ens desanimem per les crítiques, que deuen ser per fer-nos més curosos en les nostres petites gestes, i ni ens han de fer dubtar a l'hora de promoure-les i divulgar-les. Endavant!
Serem més feliços explorant, descobrint, grimpant i delectant-nos amb petites coses, que no pas deixant massa rastre metàl·lic del nostre pas.
No oblidaré mai la visita al museu Oteiza (prop d'Iruña/Pamplona i de visita del tot recomanable) perquè em va marcar molt tant per les escultures com per la manera austera i directa de pensar de l'artista. En un dels videos, i entre imatges de remers de trainera en un mar revoltat, s'afirma: EL FUTUR ÉS AVANÇAR RETROCEDINT.
Sí, sí, com aquests remers connectats amb les arrels. Alimentant-se de la tradició, i volent anar més enllà, amb més força, amb més simplicitat.
Vogueu, vogueu...
Una abraçada amarada d'esquitxos.
Ricard
Ep Edu enhorabona, tot i que per vosaltres devia de ser una passejadeta. Nosoltres i vam estar a finals d'agost, no coneixia la zona i tot i la roca no sé una maravella em va encantar el lloc.
Salut
Girbén, un plaer sempre llegir-te, suggerent... en Xavi Grané em va comentar que miraria d'actualitzar els topònims de les agulles, algunes batejades de nou per en Picazo i cia.. segur, sense cap ànim de protagonisme.
L'altre dia tenia entre mans el Vèrtex dedicat a les illes mediterrànies, tot va de mar avui, i sota l'article de Temps Vital escrit per en Roberto Blasi, un altre vitalista, llegia Ricard la teva nota.. quantes coses certes en un paràgraf tant petit! "La prioritat hauria de ser assaborir-ne les formes i colors, i les lliçons de la geologia, fauna, flora i vida rural" (..) Encara seré uns dies més gaudint de la mediterrània, però confio poder compartir aula abans no arribi el fred que mossega...
Mingo! la gínzara fou la primera vegada que escalava, i tots ens ho vam passar igual de bé, allò de que el grau no és només orientatiu sino també poc important a voltes. La roca a nosaltres ens sembla més bona de la fama que se li dóna, potser el costum de la comarca, o el no capficar-s'hi tant.. l'únic petitíssim retret a la via és que no continui per les plaques i se'n vagi a buscar el collet, d'una manera una mica estranya podent tenir més continuitat tant a mà...
seguim endavant!
Totalment d'acord amb lo de la penúltima tirada, el company va fer reunió al coll pq es pensava que havia errat la via.
Vaja! no sabia res d'aquesta via i aquest cap de setmana hi vam veure escalar gent i ara sur piada al teu bloc! quines casualtiats!!!
Aixó del "retiro espiritual" es el que has fet durant tot aquest més...o hi ha alguna raó de pes??? je je je!!!!
bentornatacasa!!!!!
Hola Edu! Veig que darrerament vas repetint totes les clàssiques d'aquest bonic racó de muntanya. Jo tampoc trobo que la pedra sigui tan dolenta, i m'agrada passejar-m'hi sovint. Saps si està acabada la via de la dreta de la "Retiro" i quin grau té? fa uns mesos vaig veure la línia però no sé si està enllestida.
L'altre dia vam reiniciar les escalades per l'Alt Urgell, fent el "Salt de la Lluna" i l'"Anís del Mono", em van agradar força. Ara falta el diedre "CERN", prendré nota dels teus apunts.
Records!
Per cert, he vist en algun lloc que el Lluís Parcerisa fa un passi d'escalades al Solsonès, a veure si pots informar quan se sàpiga la data i el lloc. Gràcies.
bones nois, encara navegant per noves illes mediterrànies, ja em posaré al dia de tot quan torni, també del passi del Lluís del que no tinc info ara
em queda piular l'aresta idílica que la vam fer fa dues setmanes
la via que comentes Xavi si no vaig errat és del Mikel white, no tinc més info. Ja li en parlaré. Precissament a aquest pany encara hi ha opcions!
records
Publica un comentari a l'entrada