Diedre CERN (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

**

Escalant l'L3

Una de les clàssiques amb més personalitat de la paret, injústament oblidada, amb interessant passatges i un marcat caràcter alpí. Oberta amb un estil impecable, hi trobarem l'equipament just, on es combina l'escalda en lliure i l'artificial equipat, i també a equipar (darrer tram del primer llarg) no massa laboriós però prou intens. Sobre l'itinerari, afegeixo breus comentaris dels llargs per complementar la info de la topo, aquesta vegada amb un croquis de l'ABC no massa encertat.

Topo i escalant la fissura desplomada del final de l'L1

Al primer llarg iniciem l'escalada per la base del diedre fins a passar pel mig de la figuera. Tramet de IV+ amb roca una mica discreta i ens trobem el primer tram desplomat (d'A1 més que A2). Equipat amb claus i espits, es pot forçar el lliure afegint un plus tranquil.lament a la graduació proposada al croquis. D'aquí arribem a un petit replà amb una savina d'on surt una fissura lleugerament desplomada de 6-8m que no apareix al croquis. Artificial a equipar on clavem dos universals i una "u" + càmalots (A2 més que A1)

Anem a parar a la R1 original sota el desplom, trobant-ne una altre a la dreta més nova i més còmode. La primera però ens protegeix millor de la caiguda de pedres, ja que el segon llarg s'inicia per un diedre vertical amb una sortida amb roca delicada. Es passa bé en lliure (V), l'A1 no el veiem enlloc. Sortint del primer tram de diedre la paret tumba. Enlloc de seguir pel diedre (roca discreta) escalem el tram per la placa de l'esquerra, roca excel.lent, fins a superar un petit desplom per l'esquerra d'una savina (V+/6a). D'allà a la R tram fàcil pel diedre altre cop.

Tercer llarg molt evident. Clavem a la sortida del primer diedre (opcional) i abans d'entrar a la R (recomanable). Tot en lliure amb un final que recorda més a un 6a+/6b. L'últim llarg el podem escalar recta amunt per un bloc desplomat fins una sabina (6a a equipar amb C petit, tram d'A1), evitant el bloc per la dreta (V) o per una variant de l'esquerra.

Inici de la via i arribant a l'R2

La vam escalar amb 3h i mitja.

De material passem amb joc de cámalots fins al 2, tascons, i 3-4 claus (recomanable universals gruixuts i alguna "v" també ample. Nosaltres vam posar universals mitjans però alguns ballaven als estar els forats donats, i una "u" que pse pse). D'aliens només vam posar el blau (a l'L2 i l'L3).

L'accés el farem des de l'aparcament de la dreta de la paret i amunt pel peu de paret fins al primer diedre evident (figuera i els espits de l'L1 visibles des del terra) 10'. Aquí es pot veure la situació de la via a la paret. El descens el farem remuntant a l'esquerra (tram d'aresta de III/IV que es pot evitar fent el senglar per la dreta) fins a trobar el camí de baixada habitual (40') o pels ràpels del Salt de la Lluna. També es pot baixar per la dreta enganxats al fil de la paret, però només si es coneix el camí i no està humit, la vessant queda penjada sobre la carretera on s'arriba per un únic punt on hi ha unes escales de ferro (no visibles de baixada, ull!).

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'ombretadelatarda enmig d'aquesta onadadecalor sense surfing ni xiringitus el 19/08/09
(Fotos:EduPlana)