Balaitus, 3.144m BEA S2 (Hautes Pyrénées, França)

***

Bellíssima sortida amb tots els ingredients d'un pirineisme que es reivindica... muntanyes tot i que assequibles, sempre imponents. Guardianes de les valls i les seves històries humanes d'uns pobles entre fronteres que no entenen de fronteres...

Amb el llac Suyen i la primera vall on entrem al Larribet i la segona on entrem a les Neus... al fons el coll de Peyre Sant Martín, camí de Santiago, i on el tercer dissabte de juliol els veïns d'Arrens i Sallent de Gállego es troben per validar el tractat entre les dues viles, de segles enllà... s'hi celebra la cursa dels nuvis, en honor a aquell veí francès que ennamorat passava cada tarda el coll per dormir calent, i tornar el dia següent... diuen que el més ràpid s'arriba a Sallent amb dues hores.

El primer tres mil de la banda occidental dels Pirineus. Majestuós, el Balaitus, tant per França com per Aragó sempre deixa petjada. Aquest any de poques neus la pista que normalment està tancada a un km del poble d'Arrens fins a l'1 de maig ja és oberta. L'aproximació al refugi lliure de Ledourmeur (3€ de tarifa pel manteniment, voluntària), lluny de les 2h 15' del rètol es fa amb menys d'hora i mitja. Matalassos, capacitat per 10, i algunes mantes velles i brutes. Plaques que fa que hi hagi llum i aigua a tocar. L'aproximació és evident i en tot el seu tram baix està marcada amb rètols. Del desviament al refugi hi ha una bona fresa que hem de deixar en un punt on ens haurem de fixar amb unes fletxes grogues marcades a les roques que indiquen el lloc del refugi, que no es veu. Vaja, amb boira i si no ho coneixes t'ho passes segur.. faltaria una gran fita al lloc per exemple.

Al pla de Labassa on deixem el camí principal i enfielm a buscar el refuig (indicació). Les grans lloses que li fan de pedestal són una bona referència per situar-lo.

L'itinerari des del refugi és evident, arribant-nos al coll i d'allà seguint sempre el fons de vall fins a trobar-nos la barra rocosa de Costerillou on girem a l'O i encarem el final del circ i tota l'extensió de la glacera de les Neus fins a trobar la canal d'accés. La baixada la podem amanir amb alguna paleta més dreta també molt evident.

La canal són 150m de desnivell amb 45º mantinguts, un primer ressalt curt de 80º on trobem gel dur i algun ressalt al mig de 50-60º. Hi trobarem ràpels muntats (cordinos + mallons) i ponts de roca i algun clau de progressió, a més de dos trams de cordes fixes. Pot ser que hi hagi més material tapat per la neu (com pot passar amb les cordes fixes). Nosaltres vam passar el de primer amb dos piolets i el de segon amb un, tot i que és recomanable dos per cap, per la resta de l'ascens i descens de la canal. Dúiem dos cordinos de 30m però amb un és suficient ja que hi ha dos possibles ràpels molt propers al ressalt de baix. Vam muntar una única reunió, la resta amb "ensamble" per no plegar cordes. Vam baixar a pèl fins al darrera ràpel que vam muntar. Marco a la foto el material. Normalment l'R0 la farem al primer pont de roca just sota el ressalt, però aquest dia ho vam fer més avall que amb el sol estàvem sota la pluja dels verglaç del dia abans.

Portàvem 3 cintes, bagues i rapelador.

Ah! i de bon esquiar! però aquest cop amb el pamet de neu nova que llisca fàcilment sobre la neu gelada de sota i els 5 més que fan la canal darrera nostra, ho deixem corre.

Sobre l'estat de la neu, la trobem a l'alçada del refugi, cota 1.900-2.000.. Bona nit fresca que deixa un regel perfecte, i cap a la cota 2.600m trobem un pamet de neu pols humida nova. Neus que després s'estoven i que aquell dia enfilen el risc a 2 (es provoquen purgues amb els esquís a la baixada). La baixada doncs amb pols humida i primavera al gust segons orientació i cota.

Excel.lent jornada i visita al lloc.

Vignemale, Tallón.....


El gran Midi d'Ossau






Canals i corredors que s'adivinen...

Un parell d'apunts breus. Una opció interessant per fer el mateix és accedir de pujada per la vall i refugi guardat de Larribet (assegurar-se de les dates d'obertura). Des d'allà superant un coll estem fàcilment al peu de la canal i després tenim el descens de la glacera tornant per la vall del Ledourmeur.

I sobre l'accés al lloc... sempre està taaant lluny! venint de Catalunya hi he passat per la Vall d'Aran i per Bielsa (anat a Lurdes després), i pel Portalet (només quan el coll d'Aubisque és obert)... i per totes bandes penso que s'acaba trigant el mateix. No res, paciència i a gaudir de la vessant nord dels grans Pirineus que ens acompanyen.

La innivació al lloc... s'acaba, com arreu, per sota del normal. Es veia bé la banda dels Infiernos des del Respomuso, i tota la zona del Vignemale i Tallón... però sempre a cotes altes.

genialactivitatmoltbenfetaidesfetambl'anglèlicael2627d'abril2011

d'unanyenquelesneusjas'acaaabeeeen!!!

Untitled from edunz on Vimeo.