*
Enfilem a escalar aquesta via poc continua i amb l'itinerari a voltes una mica forçat però que ens permet conèixer aquesta raconada sempre tant emocionant. Amb l'assegurament just (espits, calus i tacs), escalada d'anar fent sobre roca de la bona del lloc, és a dir, a l'aguaït del fràgil ciment. Al final del segon llarg i al tram del tercer assegurat pel clau és on haurem de posar-nos-hi millor que les assegurances allunyen. Algun alien ens pot salvar la jugada, però no entra massa cosa. Els tacs de fusta estan només per mirar-los, i el clau del tercer llarg falcat amb fustes també podrides, doncs millor no tastar-lo. En tot cas, la via es rapela i des de dalt tot es veu millor.
L'accés el fem trencant a la carretera que enfila al coll de Jou al km20 i d'allà seguim les fites (s'ha arreglat darrerament) fins a trobar la instal.lació del primer ràpel (corda fixa).
Amb l'esperó ben visible per on passa la via, i des de l'R3 mirant amunt.
ActivitatfetaidesfetapimpampumambelXescoMasel3/4/2011
2 comentaris:
Gràcies per la informació! Em recorda que encara hi tenim molta feina a la zona...
bona via per conèixer el lloc, més clàssica que les del llorenç però! una mica de distanciament que fa escalar...
Publica un comentari a l'entrada