**
Encetem un petit tour montrebeià amb aquesta via recent de dos il.lustres. Ben trobada a la seva manera i amb escalada d'autoprotecció sobretot, arreglada pel gran públic on fa més falta. A destacar el primer llarg com el més exigent que a més t'agafa fred, i el segon per estètic d'anirnant i posar-s'hi bé. Graus més moderns que a d'altres vies d'aquests panys, i d'aquests oberturistes.
Adjunto topo del blog del capitán cavernícola, al dente. A alguna banda li posen 6a al pas de l'espit del tercer llarg, i nosaltres no vam repetir friends i no ens en va faltar. El del 3 opcional.
Una bona via de tall clàssic amb trams molt bonics i altres que no tant, curta i amb bona roca en general excepte trams puntuals i el tètris del final del darrer llarg que el compensa les bones sabines on assegurar-se.
De la topo, només comentar que ull al primer llarg de fer un flanqueig a dretes al tram final de llarg per deixar el diedre allà on la roca empitjora (marcat al croquis de sota). I que el quart i cinquè llarg es poden enllaçar sense problemes.
El grau obligat deu rondar el 6a. L'accés és evident des del prat, on es veu el pany per on va la via. El descens, falnquegem a dretes fins a trobar el camí de baixada. I per més info i matisos al blog de'n Marc i a la xarxa, amb més repetcions.
Escaladamoltbenfetaidesfetamblalaia i la cordadvíctorimarc per davant i sense fer-nos nosa, ... una dia de tardor amb llums d'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada