**
Línies que hi són per ser escalades. Aquesta talaia gegantina que trenca l'horitzó al capdamunt del torrent del migdia, sembla voler ser un far del vaixell montserratí. Si no fos pels plecs que fa aquest trenca aigües tan màgic que divideix la muntanya en dos, el seu perfil descarat faria competència a altres agulles igual d'imponents del massís.
L'escalada és tan lògica que no hi ha manera de sortir-ne. Tot just seguir el fil de l'aresta sud fins al punt més alt. Poc a afegir a la molta informació que hi ha a la xarxa. Només diria; malgrat l'aproximació "curta" és per la vessant nord, si ho fem pel sud, pujant pel torrent, tindrem aquell cuc cada vegada més bellugadís a l'estomac al veure al seva silueta imponent, sempre de front.
L'Ae del penúltim llarg (els dos últims els enllaçarem) l'escalem el lliure a partir del pas intercalat de V+ passades les primeres 3 xapes. Surt un bonic 6b/c on val la pena esforçar-s'hi amb moviments lògics i de gran estètica.
els croquis del místic AGP amb uns graus que foren i ho posaven tot a lloc, i al llogaret de la font de la llum... racons i regals compartits
Escaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva, .. i uns aires del sud que pugen forts, ... sabent que baixaran suaus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada