mossec a un Port del Compte que fou

**

Raconades que hi són però s'han de rebuscar, ara que al massís tot s'hi capfica alhora, itineraris de mushing, esquí de fons, raquetes.. que solapen l'esquí alpí. Fa no massa el coll de Tancalaporta o del Llop era una porta a un petit espai de repòs i muntanya neta. Tot quedava enrere. Ara els itineraris ja hi arriben, ben fresats amb la retrac, a mode de placeta i carrers que continuen cap al pla de Bessies. Les pilones ja fa dies que van ser posades, embrutint el lloc. Al cim del Pedró dels Quatre Batlles la taula dels senyors sense cap ni barret ja ha estat instal.lada pel gaudi dels que volen ser guiats a tothora, ben be fins al final. Artificis que van i venen. La cartelleria per tot, fa la resta. Una muntanya que fou, feta parc temàtic, dels temps que corren. No gaire diferent d'altres muntanyes properes on el ciment ha arribat fins als cims. Tenir el referent d'allò que va ser, permet veure allò perdut. A la resta, semblem ser immunes, amb aquesta condició d'acceptar tot allò que ens posen davant amb tanta facilitat, feta cultura a benefici d'uns pocs.

Sempre queda l'espai de l'hora baixa, quan la muntanya es buida, i els ulls de les feres, tímids, observen el teu pas perdut, desorientat. Enmig dels temps que corren...

belleses que hi són, malgrat tot. Aquestes no ens les poden robar