a l'Esparreguera de la Vinya Nova (Montserrat)

**

Montserrat i les eternes contradiccions d'un massís ple d'ingredients, els més motivants i els més exasperants. ... aquest dia escalem aquesta tranquil.la línia amb roca de luxe que va ser equipada per dalt a l'estil d'alpinisme japonès,... fixant cordes, equipant per dalt diversos llargs a l'hora.. vaja, moooolt lluny d'una escalada. A més, és una línia que pràcticament es pot escalar només amb flotants tota ella sense compromís. No és per menys que els pirates anessin ben ràpids a escalar la Tarantel.la (prou bona!) i avançar-se al bonic diedre superior que respira tranquil, pel gaudi de tots. 

A la xarxa hi ha info a dojo, d'aquesta topo per exemple dir que es poden enllaçar sense problemes els primers dos llargs i els dos últims. Nosaltres comencem des del camí amb una senzilla escalada de la base de l'esperó que podem protegir amb un càmalot de l'1 i un alien gris perfectament (llavors no arribarem a enllaçar els dos primers llargs). El V+ obligat que apareix a les topos ho és amb el flotant a tocar. Els ràpels de descens són de 40, 40 i 50m més o menys.

 

Seguim amb les contradiccions i aquest dia ens sobrevola un drome amb una curiosa estridència que tampoc deu ser les delícies de les aus, ens preocupen i sobresalten els tiros dels caçadors (en cap de setmana!!??), ens acompanya el terrabastall dels despreniments que provoquen les cabres i veiem la pena que fa la vessant de davant la roca gris descarnada de la vegetació erosionada pels mateixos animals que van ser introduïts al seu dia i ara degraden la vegetació, provoquen accidents i posen en perill als caminants i escaladors. Molt de compte amb el peu de les vies que comencen a la canal de la roca Gris! te la jugues de debò.

 Navegant per la Mares del sur

EscaladamoltbenfetaidesfetamblaMartaqueseguimd'apropalaMartaGuillemiCargol, amb pinxo de rebuda al cim (gràcies!) i una pluja que no és