**
Encetem aquesta navegació d'una via recent oberta amb aromes de clàssica d'equipament just i suficient per jugar amb les flotants a punts concrets i passejar per la roca en la resta.
Oberta per l'Escofet, l'Esquirol i en Peña la tardor del 2001 molt ben trobant el pas per una paret que no enganya, i ja des de baix avisa que les repisses hi són, que la roca no serà sempre bona, i que de pati no en sobrarà. Per la resta, és una escalada agradable, per gaudir del lloc i la navegació sense pretensions, amb un bastió final amb roca de somni que prou mereix la visita al lloc. L'equipament a voltes allunyat, dóna un ingredient picant a l'escalada per acabar d'arrodonir la visita. Topo amb peus i senyals aquí.
Només uns apunts breus: De material nosaltres anàvem només amb els aliens que diu la guia de la sud, i molt bé. Però si haguéssim portat un C0.75 i un C1 també l'haguéssim posat, allò de no haver-se de mirar tant on trobar el forat pels aliens. El que no se veure on col.locar el C3 que apunten alguns!?
Si en una propera visita algú puja un cordino no massa gruixut de sobres hi ha un bon pont de roca a muntar a l'L1 entre dues xapes que quedarà de "luju".
Sobre els llargs, una recomanació és enllaçar el primer i el segon, encara que calgui fer algun metret amb ensamble, o el segon i tercer.. així se'ns passarà més ràpid la descafeïnada del segon llarg.
Ah! i si, a la sortida de l'R2 el primer espit no es veu i cal estar atents per no seguir per la llastra més del compte que la roca amunt està molt trencada i li podem provocar un estropici al company que assegura.
L'accés l'hem fet seguint la fresa de l'Aresta Ribas amb alguna esgarrinxada fins al peu de via. Una alternativa pot ser seguir el camí fins la roca gris i seguir la fresa bona de la Ventafocs que comença 50m nets de vegetació a l'esquerra d'aquesta.
El descens l'hem fet seguint amunt (ens saltem l'última reunió i seguim fins al final de la corda fixe) i a peu. El camí està molt ben fresat i fitat i es passa bé i ràpid.
Escaladamoltbenfetaidesfetambl'angèlicaielsairesdetardor, i un parell de pardals moltbentrobats d'aquests que donen que piular
4 comentaris:
L'esperó final per sí sol ja justifica la caminada i els llargs no tan bons, a nosaltres ens va agradar molt.
si, jo també la vaig gaudir. Sense demanar res a canvi a voltes és com millor surten les coses oi?... a més, s'hi nota que està feta amb cura, i per gent que aprecia cada còdol de la muntanya màgica
hola companys.
Teniu un molt bon bloc.
des de fa uns mesos tenim el bloc d'escalades:
http://elsvisas.blogspot.com.es/
podriem compartir enllaços ......
josep R.
elsvisas@gmail.com
ei merci, el vostre també fa molt bona pinta i amb història! :)
enllaçats!
bones escalades!
Publica un comentari a l'entrada