**
Sembla ser el primer salt base del penya-segat, a la banda oriental sobre la caseta d'Orriols. En David i en Turco veuen l'oportunitat, que esperen a bona hora del matí per aprofitar quan el vent encara és fluix. Fantàstica volada que posa els pèls de punta. 110m d'espadat a plom.
Busa "is the air"... noves propostes també s'enllesteixen aquells dies, .. les topos de tot allò que tan ben molt ben fet s'està obrint al lloc es poden trobar al bar Trabucaire de Solsona on s'ha muntat una carpeta de Busa. O esperar les piulades de les repeticions, quan arribin! que aquí tot cau a plom..
escaldes que van i venen.. repeticions i noves obertures..
Foto esquerra, enllestint la nova Germans de sang
2 comentaris:
Busa és inesgotable i sempre plaent...
I tant!
Un reducte, .. fora fantàstic fer-lo durar. Jo crec que aquestes parets no es van voler vestir de bona roca de dalt a baix amb tota la intenció. Malgrat el soroll que ja irromp (!) on abans era silenci. De la inevitable onada que tot s'ho empassa. Els camins de mala petja, en guarden els racons més meravellosos, ..
Un reducte, doncs, que encara perviu.
Publica un comentari a l'entrada