***
Enfilem a resseguir aquest itinerari imaginat de feia dies, ara que les pales sud estan ben estables i els horaris d'hivern fa que puguem apurar l'esquiada fins a la posta del sol, un moment del tot màgic i plaent per esquiar.
L'imponent pic de les Planes, amb el descens diagonal que retalla la seva vessant sud-est
L'itinerari és complex i caldrà assegurar del tot l'estabilitat del mantell i en funció de l'època de l'any ajustar els horaris. Si esperem a les neus de la primavera haurem de preveure una progressió sobre neus endurides i flanqueigs exposats, on a voltes les ganivetes seran substituïdes pels grampons. Només a la piràmide final de les Planes el pendent s'acusa molt (45º, el vent a ràfegues d'aquest dia la manté gelada a banda que no està tota coberta i fem els darrers 50m de desnivell a peu) però en conjunt a la sortida no passarem dels 35º.
Arranquem de l'aparcament habitual de la Fontblanca i fem el primer tram comú del Comís vell fins pujar la pala est característica que ens mena a la cubeta de la seva imponent pala. Aquí ja deixarem el camí i a un coll evident marxarem descaradament a l'oest a buscar en flanqueig acusat el bonic estany Esbalçat (perdrem una mica de cota). Des d'aquest farem el primer ascens/descens al pic de les Planes per l'evident passadís en diagonal de la seva vessant SE i el segon del dia un altre cop des de l'estany a les Fangasses, aquest cop per la seva vessant SO.
Aquest darrer descens en el seu tram final des d'un llom evident saltem a S i anirem tornant en diagonal cap a l'itinerari de pujada, o alternativament ens deixem anar fins a l'estany i saltem el seu llomet per marxar a l'oest cap a la zona de les pistes d'esquí i tornar per la pista que ens mena a l'aparcament ... aquest any no hi ha neu suficient per fer-ho així. Aparentment també és pot baixar directa des del llac cap a l'aparcament, o encara millor per les canals ben dretes que ens retornen al planell del Comís vell, però per això cal molta més neu de la que hi ha aquest any. En tot cas, nosaltres sortim i tornem amb esquís des del cotxe, fent la baixada per l'esquerra del riu fins al pont de fusta.
Molt bona esquiada de descoberta, i emocionant, exprimint racons que hi són per ser esquiats, .. en aquests bonics Pirineus andorrans que en seguida amb una mica d'alçada, fan oblidar el brogit del fons de vall.
Afegim un parell de fotos itinerari:
Imatge des de l'aresta camí de l'Estanyó el febrer passat!
La imatge d'aquest hivern...
MoltbonaesquiadamoltbenfetaidesfetambelSamu, treient suc d'aquest mantell tan estable!
6 comentaris:
Felicitats pel recorregut. Sempre hi ha espai per l'exploració i la creació. El Pirineu és un món infinit.
bona, bona, molt ben trobada! per la foto, una pinta magnífica la sortida del cim pic de del Planes, no?
Molt bones les fotos ! Quina travessa mes ben trobada.
moltes gràcies! racons que hi són. I a més, per si fos poc a cada mirada al nord, quan ets a la divisòria, et marxa la imaginació.. sembla que la dificultat d'accés estigui fet a mida per guardar una "gran reserva" a tocar..
La sortida amb esquís des del cim s'entreveu pura poesia, amb més neu, les formes es suavitzen.. encara més.
Les mateixes que ens regalen aquestes bellíssimes imatges! de les que en som presoners. Oi?
Quin pic més interessant el de les Planes; fins i tot sense neu per crestejar lluny de complicacions. I és un bon model de la condició de molts cims andorrans: negligits a tocar espais massificats (penso en les corrues del camí de Tristaina). Com bé dius, un lloc perfecte per escurar la llum de tarda... I que ben posat l'Estany Esbalçat!
Si que ho és, i aquest passadís és fet a mida, com l'Estany, que sembla haver-se construït un mur al voltant per veure només, allò que li interessa. També la seva vessant sud té un descens franc, només cal entreveure la sortida entre els contraforts. Sembla que de nou la mirada coincideix, estant al capdamunt pensava en aquesta aresta de cap a cap. El Tristaina justament té descensos ben trempats, la seva olla també sembla voler amagar-lo, per llàstima, no prou del domini d'altres, que esperem no s'aventurin mai tan endins! ara que ja s'atreveixen amb els vessants sud més propers.. i malgrat tot, quina joia de Pirineus!
Publica un comentari a l'entrada