***
(Foto:SandraSallés)
Molt bona sortida i llarga arrancant i tornant al pla de Beret en el dia. Començarem prenent la pista que per la solana i quasi tota en baixada ens portarà ràpidament a Montgarri. Si continuem i apurem per la dreta del riu encara trobem neu constant creuat el pont a les runes del poble antic, a la base del barranc de Mith que ens mena al coll i cim.
Neus primaveres molt estables i que el ventet ascendent ens conserva fresca. Aquest cop ens quedem a escassos 50m del cim, la pala nord està del tot glaçada i anem massa lleugers de piolets i grampons per un terreny tan dur i pendent. La idea era baixar per la pala sud que tampoc es troba en bones condicions (foto a sota).
(Fotoe:SandraSallés)
Boníssim esquiada de baixada desmuntant el camí de pujada, a l'ampla i deixats anar. Un cop de nou al riu, cota 1600m, remuntem fins al pla de Beret la pista que hem baixat al matí i que de tornada es fa prou llarga.
Surten uns 1600m de desnivell positiu i més de 20km. Preciosa jornada que recupera sol.lituds i grans espais!
A la dreta, cara N del Barlonguèra que ens fa enrera
(Fotod:SandraSallés)
(Fotod:SandraSallés)
Amb el gran Valier al fons (Foto:SandraSallés)
La sempre atraient vessant O del Montaut, que voldrem esquiar el dia següent i quan ens llevem trobem allaus de fons caiguts!
preciosajornadad'esquídemuntanyambmajúscules, moltbenfetaidesfetamblaSandraienPepZwingg, ... dia blau radiant d'una primavera que ja desperta!
2 comentaris:
Efectivament, gran ascensió. La cara N del cim és ben tibada i ferrenya i la S costa molt de trobar en bones condiciones. El Montaut té un gran descens, però costa encara més trobar-lo en condicions.
Felicitats.
el cert Enric és que a voltes abusem de la lleugeresa i el ja no cal buscar més informació que aquest cim es fa.. la era de la informació ens porta a la desinformació, quines paradoxes. Aquesta nord és de categoria, no per ser un pendent extrem ni res, xo si per que amb les condicions poc adient la fa ben exposada (després mirant, ja he vist més d'una retirada per la xarxa pel mateix motiu)... diria que en tota aquesta carena no regalen res, el salt del Clavera cap al Valier també em fa sembla ben tècnic.
El Montaut, cada cop li dono més valor al dia que el vam esquiar, amb aquelles condicions tan prou bones... i mai fa res tornar-hi, quan el bon jan del cim tingui ganes de ser esquiat. El Tuc de Geu o de Gel (aquí les toponímies canvien a cada mapa) també ho demana a crits oi?
Publica un comentari a l'entrada