*
Perfils a l'L4
Passat el Coll de Comiols entre Ponts i Tremp un bastió emmurellat tanca l'horitzó a l'esquena de Benavent de la Conca, elevat sobre la conca d'Isona, o la més gran de Tremp. El coll fa de divisòria entre les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, i ofereix boniques panoràmiques de la vessant N del Montsec, la serra de Boumort, i més enllà els Pirineus.... difícil quedar-se indiferent amb les parets de Benavent... murs verticals de conglomerat gris i rogenc, només esquitxat pel blanc dels nius dels voltors, fins ara només recorreguts per itineraris clàssics.
A l'R2
Enfilem a repetir la darrera obertura del lloc. Escalada agraïda i equipada amb un grau obligat de 6a/Ao, a l'estil d'algunes de les obertures recents de'n Joan. L'hem passat tota en lliure. El segon llarg deu quedar en 6b+ amb alguns xapatges complicats ja que la línia de bolts a vegades es surt de lo fàcil (et porten cap a trams/passos més difícil que anant per la vora). L'Ao de l'L3 de quedar en V+/6a de posar-s'hi bé i l'Ae del final si no vas a caçar el bolt i escales el desplomet flanquejant a la dreta fins la vertical de la reunió- per on és més fàcil - 6a ('expo' perque et queda l'últim bolt xapat a 3m a l'esquerra). L'Ao de l'L4 deu rondar el 6a+/6b (pas concentrat) i l'Ae de l'últim llarg 6a+ escalant al principi per l'arbre.
Topo de la via de l'AB (del blog de la Gatta i una perspectiva diferent..) i camí de la via amb la canal de descens visible al fons a la dreta
En general roca bona excepte tibades puntuals. Opció còmode per conèixer aquest racó ideal per l'estiu matiner (orientació NO) amb ombra fins a les 14h. De material passem amb cintes. Els darrers dos llargs es poden enllaçar.
L'accés és evident, just passat el poble prenent la pista que porta al cementiri i pocs metres abans seguir-la per sota fins, després d'uns 800m, arribar als camps de conreu a pocs metres del peu de la paret. Pel descens, la via és rapelable, però nosaltres hem baixat per una canal que queda a la dreta (mirant la paret), a 500m, allà on les pistes es bifurquen (fita a la dreta). Canal fàcil amb algunes cordes fixes tot en bon estat.
Activitatmoltbenfetaidesfeta l'1/07/09 amb en Jordi Latorre
(Fotos:EduPlana)
14 comentaris:
Hola Edu,veig que t´has animat a fer una d´aquestes vies sobreequipades que he obert ultimament, si les deixes com les trobo potser encara n´hi faltarien amb algu, ja que aquest conglomerat del prepirineu no sempre n´es de bo, i trigo mes en netejar el llarg ( treure llastres, bolos sospitosos, plantes que molesten, netejar de terra fisures i replans, etc...) que en escalar-lo, i un cop tot llest si que canviaria la col.locacio d´algunes assegurances, ja que ara la fisura esta neta, la roca esta compacta, ja no salten tantes coses i vas mes comodo i sobrat, i donçs si que treuria alguna xapa i allunyaria algunes altres, pero aixi es com a quedat, i ja m´esta be.L´aventura i la descoberta l´he viscut intensament i n´he quedat satisfet i content d´obrirles per baix. Si no t´agraden aquest tipus d´escalades et rogo que no les escalis si les has de criticar ni els hi posis el teu segell de poc compromeses i sobreequipades, perque es mentida, ja que en A0 no arrivaries a cap altre xapa, si no com a molt a un canto per per fer un pas mes.Simplement son vies equipades, sense grans pretensions, i obertes per gent normal, els cracs i els maquines prefereixen fer un altre tipus de vies.Si t´agraden les vies mes d´autoproteccio, en tenim varies d´obertes en calcari que potser seran mes del teu estil, com la Niltina a Ager i la Transhumancia Vertical a la Paret de la cascada, etc... espero que aquestes t´omplin mes i ens puguis deleitar amb la teva sensivilitat cap al medi i la teva poesia.
Un saludo i que segueixis engreixant el teu blog amb bones e interesants vies.
Salut i a tibar-li.
bones Joan! no dubto de la feina que comporta obrir des de baix on la roca no sempre acompanya i felicitats per les propostes que deixes aquí i allà per a què les pugui gaudir tothom. Just les Niltina i la Transhumància les tinc pendents, me n'han parlat molt bé. Quan obrim via és fàcil pensar en jo hagués fet això, o allò, però en tot cas ni millor ni pitjor, simplement diferent. Tot s'ha de respectar, la manera que té cadascú d'obrir, però també l'opinió que cada via desperta en algú. A fi de comptes només és això, una opinió més, no hi ha certeses, aquestes només pertanyen al món del que vivim cadascú per dins com bé dius, i aixó és personal i intransferible. De la Paraimara em deien que sobraven espits als llargs de dalt, està molt bé, i segurament és veritat, escalant molt més fort no caldrien, però si la vols deixar 'arregladeta' per a que la gent comuna (no els superkraks que tenen vies de segell a dojo) la gaudeixin - en aquest cas és pugui encadenar amb un grau de 6b a vista i autoprotecció-, cal passar-hi. A mi ja m'està bé que s'opini així, en el meu cas em dóna que pensar i m'estimula a anar a més perquè és el que busco. El cas concret de la via de Canalda és simplement perquè hi ha més coses a darrera algunes ben sabudes d'antuvi. Però tot i així, és la teva via, i la meva una simple opinió, i més gent que opina igual, però només això, opinions de persones vinculades d'alguna o altra manera al lloc, sense ser-ne propietaris de res, però que manifesten uns sentiments. Confio poder seguir gaudint de les teves vies i de bones converses pelgats
bones escalades!
corretgeixo el grau obligat, igualment havia posat V/Ae (estrep i canto), ho deixo de 6a/Ao com mara la topo, merci
ah! i al Caranorte uns 'despotriquen' del principi de l'L3 de la balena, que si 6b+ expo pa matarse i que si falten assegurances... vaja, gustos per tot!
No cal que seguiu demostrant el vostre amor en públic. Potser seria millor ser més sincers i menys diplomàtics, i en converses personals o en mails privats.
Ricard Darder
escala, deixa d'escalar,
post, no post
i do? els astres van de corcoll? en tot cas tot pretén ser constructiu i aportar
però cap comunicació internàutica pot substituir una bona conversa
salut!
Els graus en lliure que marques ja els hem fet i en les repeticions també n´hiha gent que ens ho ha comentat , menys en l´ultim llarg que en aquest tram la roca no acompanya i no ho he probat.I el final del 3er llarg que surt més fàcil uns metres més a la dreta ja ho vaig veure quan ràpelava, però quedava molt aprop de la via de l´Armand i no vaig variar res.
I referent a la via Balena Blanca, en el 3er llarg jo ho vaig trobar correcte, només un pitonet a la sortida per salvar el factor 2 aniria bé, tot semiequipat i fàcil d´autoprotegirte, tot un luxe. N´hi ha gustos per tot, a uns li falten i a altres els hi sobren, tot depen del nivell i grau de cadaun i del rodatge en aquest tipus de vies, que quasi que es lo que més importa per espavilarte en la paret.
Salut i a tibar-li.
amb els graus, hi ha coincidències? sobretot tinc dubtes amb el 6b+ del segon llarg, el vaig passar de segon, el de primer va fer algun Ao
a la balena hi ha el factor2 però també just a tocar de la R a sobre es pot posar un pont de roca a canyon (algú hi va passar la corda que lliga la R) que treu impacte ..
salut i bones escalades!
Més o menys els graus ronden en 6b+/6c L2. El pas d´A0 de l´inici del L3 en 6a, i els 2p. d´Ae de la sortida del llarg 6b garrulo. L´inici del pas d´A0 del L4 en 6b . L´inici del L5 n´hi ha que diuen que es més de 6a, ja que es finet. I els 4 pasos d´Ae del L6 no m´han comentat res i jo no l´he provat.
ok merci
jo vaig probar els dos passos d'Ae de la sortida de l'L3 i res de res, poder algo més de 6b tot i que l'alçada hi ha de fer
L'L4 no és gens difícil, això si, començant l'escalda per l'arbre i tornant a la paret a partir del primer bolt
..arreglaré els graus a la topo amb el que em comentes, n'hi ha que ja ho apuntaven però preferia anar a la baixa que després venen els bows i ho decoten tot
salut!
Avui l'hem repetit amb l'Axel i l'Ernest. Tota en lliure.
L1, 6a
L2, 6b+ finet i anar serpentejant. L'Ernest de primer a vista i jo de segon. Mooooolt wapo.
L3, sortida de V+ i arribada de 6a però flanquejant a la dreta i sense xapar l'últim bolt.
L4, 6a explosiu.
L5, V+
L6, 6a+ pujant per l'arbre.
Segur que serà clàssica de la zona.
He trobat l'inici dela Club Paraiso, buf! quina por.
Lluís Parcerisa.
i felicitats per l'Ernest, encadenar el segon llarg no és gens fàcil!
a veure quan ens passegem per la Paraiso... té una pinta tremenda..
Bones Edu soc el XuXe efet la club Paraiso, tot un viorro mol guapa
crec que la via Chiracahua Roc no li arribe a la sola dels gats.
Per cer cuan et dedicaras afer vies per homes.
segur, lo altre és un passatemps, de quan no hi ha temps per anar a més! de moment..
No es poden comparar les dues vies, una equipada i l´altre més d´aventura, res a veure, ni millor ni pitjor, diferent. Si més no, avans de la Chiricahua Roc eren molt poques les cordades que si acostaven per aquesta serra,per la seva fama de mala roca i itineraris exposats o rostolleros, i ara ja es comença a coneixer una mica i es veu que sanejant i deixant un minim d´equipament poden sorgir bons itineraris i repetir els existens, que segur que a partir d´ara es repetiran més , quan avans restaven en l´oblid. La diversitat d´itineraris fa més rica la zona, no siguem clasistes, cada moment o persona te la seva via.
Publica un comentari a l'entrada