**
Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)
Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)
Escalada punyetera, punyent, on no si val a badar, amb un primer llarg on cal parar compte, i que ens porta al joc de fissures del segon i tercer llarg, on tot és més agraït, i vertical...
Escalant el primer llarg (Foto:GuillemAmorós)
Enllestim la particular trilogia en clau local de les Agulles d'en Custodia amb el que va ser la darrera obertura de la paret. Escalada obligada i amb dos únics claus i un pont de roca de progressió marca de la casa. Al primer llarg i trobarem roca delicada, amb grans blocs que potser en cas de caiguda poden desprendre's, sortint una tirada llarga i exposada. Al segon i tercer llarg en canvi la roca millora, i surten passatges molt bonics i tot i l'ajardinament propi de la paret prou aeris, ... si compensa o no el primer tràmit, al gust de cadascú.. tot just segurament, tot i la bellesa de la part superior i l'escalda neta d'autoprotecció de la via.
Topo de la via i itineraris a les Agulles de'n Custodi
Recomanable fer l'R1 a l'alzina sota el pont de roca. De material passem amb joc complert de càmalots fins al 4 (aquest per l'últim llarg, no cal repetir números), i els aliens i joc simple de tascons. Opcional 2 claus (universal i pla mitjans) per treure exposició a l'L1.
En fem la segona repetició des de la seva obertura, tot just del dia abans trobem el rastre de magnesi de l'Ernest, acompanyat de l'Axel. Ells però no val localitzar el peu de via (clau visible) i van escalar el primer llarg per la dreta de l'esperó. El segon llarg també van sortir-se per la dreta de la fissura vertical que et porta directa al peu de la fissura de l'L3. Vaja, a afinar l'olfacte i interpretar bé la topo, amb el nivell de detall suficient.
De la trilogia, més recomanables la Directa enganxadits i la Impressions que la Al límit, bàsicament per la complicació del primer llarg. Però sobre gustos no hi ha res escrit!
Per l'accés i descens veure piulada de la Impressions.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki el 5/07/09
2 comentaris:
MIrant la foto de la pared, realment no fa massa bona pinta la roca. Felicitats per la trilogia.
A veure si per la tardor i venim pel Solsonés. Per cert no sé si hi ha un llibre o dos d'escalades de la zona? un sé que és d'un tal Cases, és possible que tb hagi un d'en Parcerisa? si és així quin cal tenir?.
Salut
merci Mingo, a la tardor surt rodó que a molts llocs tornes al cotxe amb el cistell (casc) plè de bolets! (si pugeu avisa'm!)
paret ajardinada, però amaga llargs ben macos... sempre en clau local, des d'aquí dalt és fàcil exprimir totes les propostes..
de llibres n'hi ha un, el del Xuxe (Josep Mª Cases)... si mires l'enllaç (E) z-Llibres en trobaràs la referència
salut!
Publica un comentari a l'entrada