Dome de Niege, 4015m i Pic du Glacier Blanc, 3.517m (Massís dels Ecrins, Dauphiné)

***

Llums i ombres sobre la Barre dels Ecrins i el Dome de la Niege (Foto:EduPlana)

Dels Alps la seva literatura sovint parlar de passejar-se entre el cel i la terra quan escales els seus cims i arestes... sobrevolem doncs aquest bonic racó alpí, orfe de grans cims, però amb la bellesa subtil d'allò estilat amb cura, com si algú s'hagués entretingut més del compte en donar forma a l'espectacularitat d'unes valls farcides d'agulles, parets, glaceres.. de vertigen.

Poc abans del cim sobre el Glacier Blanc, amb, de dreta a esquerra, el Roche Faurio, la interessant cresta del Glacier Blanc i el pic de Niege Cordier, junt amb el pic du Glacier Blanc, i, finalment, la Montagne des Agneaux que ja es desploma fins al fons de vall (Foto:EP)

Enfilem a visitar el parc nacional dels Ecrins, que encara manté aquella essència del paisatge alpí allunyada de telefèrics i accessos fàcils a cotes elevades. El primer dia accedim al refugi dels Ecrins amb 4h d'aproximació, pel dia següent pujar al Dome de la Niege (4-5h). El tercer dia pugem al Pic du Glacier Blanc (2-3h) i fem el descens fins a l'aparcament, una de les opcions còmodes i prou aèria per arrodonir una visita curta al massís.

Itinerari seguit (en verd ascens i descens, vermell ascens i groc descens) i accedint a l'aresta que porta al Pic du Glacier Blanc (Foto:EP)

Durant l'aproximació al refugi dels Ecrins (Foto:EP)

Volíem pujar a la Barre des Ecrins per la seva ruta normal, però a l'accés a la cresta ens trobem un mixte de gel i roca delicat que ens queda gran com a cordada, ja a deshoraris per compartir primer tots el cim del Dome. Queda pendent, com tantes idees/opcions que desperta la vall i totes les seves possibilitats, a peu, amb peus de gat, o amb els esquís...

Camí del refugi a l'inici del Glacier Blanc amb l'omnipresent Pelvoux al fons que no deixa indiferent (Foto:EP)

Llums i ombres sobre el Glacier Blanc, amb una profunditat que arriba al 50m (Foto:EP)

Sobre l'itinerari, hi ha abundant bibliografia i informació a internet, sobretot pel que fa a l'ascens a la Barre dels Ecrins i el Dome de la Niege. Per l'ascens al refugi és segueix un camí molt fresat, fins al darrer tram on sempre serà millor seguir el marge de la glacera fins la darrera pujada al refugi i sense necessitat d'encordar-nos (hi ha un camí que passa per sobre però té pujades i baixades constants). Fins al cim, en aquesta temporada acostumarem a trobar molt bona traça que guanyarà les pendents que fan cim serpentejant per la vessant buscant el pas més segur entre les esquerdes. No hi ha cap dificultat tècnica més enllà d'anar segur en la progressió per glacera (potser a finals de temporada, podem trobar més glaç que neu a l'accés al Dome, però en canvi, l'accés a la cresta de la Barre pot ser més fàcil sobre roca només, sense gel).

Amb el pleniluni arribant a la base de la Barre des Ecrins (Foto:EP)

Pujant la pala, amb el també accessible Roche Faurio al fons (Foto:EP)

Poc abans de la bretxa Lory que separa el Dome de Niege (dreta) de la cresta de la Barre dels Ecrins (esquerra) (Foto: ÀngelPellicer)

L'accés al pic du Glacier Blanc des del refugi és una mica rebuscat. Sortirem en direcció E fins un evident coll penjat a la base de la cresta S del mateix cim. Al superar-lo, perdent cota pel lloc més evident en situem en una cubeta d'on tenim dues opcions, seguir flanquejant per sota un altre bastió per arribar-nos al llom, o enfilar recta i per una canal fàcil (35º) i directa amb algun tram de roca fàcil (II/III) accedir al mateix llom més a prop del cim. Vam fer això últim i ens estalviem molta volta. Un cop al llom, només ens quedarà una grimpada fàcil però amb roca dolenta (ull!) seguint una dèbil fresa amb algunes fites. Recomanable carregar els grampons per l'última llengua de neu penjada que ens separà del torreó final (II/III) novament de roca. El descens en canvi el farem seguint el llom fins al final per baixar per la vall paral.lela (alguna desgrimpada) en direcció S que ens portarà a la primera cubeta que ja mena al glaciar novament (trobarem fites, però és bastant evident).

No vam preguntar al refugi la possibilitat d'accedir la pic des de la bretxa Cordier (veure plànol) a l'O del cim, però si fos possible queda una circular molt més directa (no s'hi veien traces però)

Accedint al coll penjat sota la cresta S del pic du Glacier Blanc amb el refugi dels Ecrins al fons (Foto:EP)

Moments..., un cop al coll (Foto:EP)

Al coll amb la vall per on hem pujat al fons i la canal d'accés al llom des de la primera cubeta passat el coll penjat (Foto:EP)

Tram d'escalada fàcil (II) per accedir al llom i relleus (Foto:AP i EP)

Accedint al llom (Foto:EP)

Darrera pala de neu penjada que mena al torreó del cim (Foto:EP)

Dies fantàstics, amb una meteo prou bona el primer dia (vent moderat) i molt bona el segon, gaudint del saber fet net i ordenat de la cultura francesa alpina que sempre és un referent davant els sorollosos i embogits Pirineus...

Progressant, i un segle de diferència en una imatge d'aquest 2009, quan el Bureau des Guides des Ecrins celebren el seu centenari (Foto:EP)

Durant el descens amb el Pic sans Nom i l'Ailefroide al fons (Foto:EP)

Empetitits pel definitiu bastió del mont Pelvoux (Foto:EP)

Amb el pla on s'inicia i acaba la travessia al fons, i els larix que amaguen el refugi Cézzane (Foto:EP)

Activitatmolbenfetaidesfeta amb en Rafel Irla, Pep Capó, Àngel Pellicer i en Josexu Gonzàlez del 9 a l'11/7/09