**
A l'aeri però fàcil flanqueig de l'últim llarg
"Exigent via, deficultat sostinguda i obligada" (del llibre d'escalades del Solsonès), novament de treure's el barret d'aquest parell de folls solsonins...
Fot-li gas!
Bona via recomanable. Exigent de punta a punta - excepte al 4art llarg més relexat - amb un grau de 6a ben obligat on no si val caure, i la cotació en general colladeta. Especialment als "quintus", un concepte elàstic que en aquest cas i de tantes propostes de la paret acostumen a ser on trobarem les tirades més a pèl, les de prohibit caure (anar molt còmodes amb aquest grau canaldero o a apretar les dents per compensar-ho).
L'itinerari enllaça bons murs al principi i al final, però una feixa al segon llarg li resta continuïtat. Roca de bona o molt bona en general i també amb algun tram dolent o de mirar-s'ho més. Com totes les del sector dret de la paret ombreta de la bona a partir de les 14h.
Topo de l'ABC i escalant el tram de 6c de l'L1
De material vam usar algun tascó mitjà i petit (L1 i L3), un parell càmalots mitjans petits (L3), i els friends grans (opcional, amb els tascons i càmalots també faríem) per muntar l'última reunió que està neta. Els aliens els vam passejar.
A la travessa i sortint del mur del quart llarg
L'accés és evident des del primer aparcament de la paret seguint la pista amunt fins a prendre el corriol que ressegueix el peu de via i localitzar la via al punt on hi ha les cordes fixes i sirgues que porten a les coves del moro (10'). El descens el fem a peu per la dreta seguint fites i la fresa que porta a la pista que mena a la carretera (20').
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i l'Ignasi Vilarassau el 24/07/09
Els bows passen fent el rotpunki a l'L1...
(Fotos: EduPlana)
Els bows passen fent el rotpunki a l'L1...
(Fotos: EduPlana)
2 comentaris:
Què wai que aneu fent aquestes vietes. Amb l'Axel ens ho vam passar teta obrint-la. En tinc un record super bo.
Per colocar els espits del 6c vaig fer com a mínim A4 i la meva companya abaix al costat de l'Axel donant ànims i jo pensant: -Quan se m'arrenqui alguna d'aquestes porqueries que m'aguanten, la pobra fliparà pepinillos- jejeje!!!! Presiosa la foto del flanqueig.
Doncs res, crec que heu fet la primera repetició i, possiblement, és la via més díficil del sector de les coves.
Lluís Parcerisa
ja m'imagino quantes "batalles"! encara em té espantat el primer dels tres. La primera repe? ostres. Ah, i ja li preguntaré al Fleki que el va obrir ell i jo de segon amb dos de segon no puc assegurar-ho però em sembla que faltava el primer pont de roca i el clau de l'L3. Jo vaig passar "mamapor" :) obrint el segon, al passatge entre el primer i el segon espit.. buf! com sempre..millor no caiguis!
ens veiem aviat Lluís, aquests dies molt a toc de pitu
cuidat
Publica un comentari a l'entrada