El gest a la Kfa REM de la Bucòlica (Alt Urgell)

**

A la nit les quatre gotes malcomptades reboten sobre el plàstic... al matí una pentinada de sol per l'escletxa que li deixen els núvols ho posa tot roig, per un moment.. però en seguida queda l'aigua a tocar, aquest dia que no havia de ser-hi per enlloc. Què farem? deixem ferros i flotants i l'aventura, i ens refugiem a la facilitat de les xapes a dojo per si cal tirar avall. Per rematar dues escalades d'allò més esportives amb la Retirada Comanche d'ahir. Una bona combinada de grau similar per la comarca de l'Alt Urgell, paradís encobert de calcari per tot, i per tots els públics. 

.

Aquesta via ja l'havíem escalat feia temps, quan vam fer la que va ser la primera repetició. Després va sortir la topo acurada dels maneirons, que deixo aquí també. Doncs això, una part baixa amb roca increïble, una part superior no tan bona que millorarà amb les repeticions, grau obligat ben assegurat més de 6b com diu la topo que no de 6a com diu la guia, però vaja, i algun xapatge que t'ho posa difícil, que aquesta si ha estat equipada per dalt. Cintes i prou, unes 20 pel quart llarg. Recomanable fer la R opcional si volem buscar, nosaltres no el vam trobar, el punt vermell al desplom de 7a. I es clar, sempre més recomanable amb corda esportiva i cordada de dos.

Topo del blog dels Maneirons

Poc més a afegir. Bona navegada. Aquest dia que les núvols van marxa que no les nuvolades, amb una bona volada però que bé que senta caure sobre bolts i plaques netes,  i corre corre que se t'escapi la democràcia. Més info de l'accés, descens i vies de la paret aquí (falta actualitzar-hi la 'per l'estil' Titan titan titanlux) i a la piulada del Marc.

Escaladatibanteramoltbenfetaidesfetamblabowetalaiaieltoritomarc.. despedint una tardor que ja dóna pas a un nou hivern!

neus de tardor....

**

 

que ja han arribat! ... Prepirineus blancs, que li tenien ganes. Orfes de feia temps... un passeig per algunes de les millors esquiades compartides. Per aquelles esquiades que donen de si aquestes contrades de muntanyes sense pretensions, plenes de racons. Quan l'hivern és generós. Serà?

Al Port del Comte

Al Cadí a l'esquerra, Cap del Verd a la Serra del Verd i al 'Pedra'

I els Rasos de Peguera

Al Cap de la Gallina Pelada de la Serra d'Ensija

Ara lluny, ara proper, ..el Montseny també blanc

gaudint del gest a la Retirada Comanche (Roc dels Collars, Alt Urgell)

**

La paret del Roc dels Collars és d'aquestes que quan hi ets als seus peus esperona, t'agafen ganes de ser un superbow i menjar molts espinacs si encara ets a temps per gaudir de cada una de les seves línies... un mirall de calcari perfecte i una verticalitat absoluta, si més no fins a la feixa quasi al capdamunt. 

La línia més "assequible" és a la seva dreta, el Díedre de la Seu,  on de fet ja toca escalar. La següent vindria ser aquesta, una via que al acabar al no res es va quedar sense sortir enlloc, abans de muntar un Ae que arribés a la feixa o creuar de mala manera l'Avi del mas de St. Pere. 

(l'avi encara hi és, gaudint del passar amunt i avall dels escaladors, amb els seus gossets, i parlant del que sigui una estona. És divertit veure'l opinar sobre si anem tard o aviat... )

La Retirada comanche, no se si oberta per baix o equipada des de dalt, és una via de concepció moderna, molt ben assegurada amb parabolts a l'estil esportiu i de grau obligat de 6b. Tota en lliure els graus espanten, però acostumen a ser passos puntuals, és a dir que la majoria s'escala entre el 6a+ i el 6c. I amb aquests graus ja val la pena. N'adjunto la topo del blog de l'Alt Urgell que trobo clavada amb el que ens va semblar a nosaltres.

 Itinerari en vermell i topo acurada del blog de l'Alt Urgell

Portàvem alguns friends petits perquè la guia ho comentava pel primer llarg, però només vam posar un alien verd per superar un pas de 6a+ del primer llarg. I 15 cintes.

Vam anar amb corda simple de 80m, i tot i així vam fer 4 ràpels per baixar.

Fantàstica escalda, de gest, gotes d'aigua, regletes, invertides, slaps, laterals, pinces, cintura, mirada tova, tibar-li!

Roc dels Collars on fire! vam veure que a l'Avi del mas de st. Pere hi ha una corda fixa de cap a cap, i s'hi estan restaurant les R. Potser fins i tot afegint algun clau per que no s'hagi de clavar?? no seria mala idea.. un dia ens hi vam posar sense claus seguint la boja idea dels folls del Bages i al tercer llarg ho vam deixar estar, per expo (sense clavar). Per arribar allà ja havíem hagut de deixar la cansalada (sense clavar).. també 6b obligat però amb moooltes menys xapes (sense clavar).

A l'esquerra de la RC també hi vam veure bolts i bagetos d'una via que s'està obrint sembla, més que equipant. Vam respectar-ho tot. I encara més a l'esquerra hi ha una corda fixa, però aquesta ja porta temps em sembla.

Algunes imatges més del GEST.

Si, al peu de paret dóna ganes de tot i més. De ser voltor i sobrevolar-ho tot i llangardaix i passar-se el dia torrat a la pedra. Però sobretot de dansar a la vertical, al so de cada relleu que la paret oferix per passar-hi de puntetes i somriure a la gravetat amb complicitat demanant-li un moment més per no caure. Quina bellesa, quan la força és la suma de moviments subtils!

Preciosaescaldafetaidesfetamblalaiasuperdansaire i aquella temperatura tan bona de tardor que ni fred ni calor

Ciclades, fang i l'exquisita toponímia del lloc al Montsec de Meià (Noguera)

**

Ciclades per terrenys de verticals i roca perfecte.. amb aquestes estribacions que als Prepirineus remunten suaus pel nord per caure en sec, al sud. En sec, d'aquí al nom, i no pas a la manca d'aigua com es pot pensar, m'expliquen. Parets a dojo. I  en canvi, també ciclables!? .. ens deixem portar de la mà d'uns grans coneixedors de la Noguera i autors del llibre Noguera, 17 excurions en BTT, per recórrer aquesta línia impossible al Montsec de Meià.

L'itinerari es trobar ben explicat al seu blog. Aquest cop tenim els cotxes repartits. Sortim de la pista que arrenca a l'entremaliada carretera que passat Vilanova de Meià s'arriba fins a Tremp, poc abans de l'Hostal Roig, i acabarem el recorregut a Artesa de Segre. Arranquem seguint la pista que menaria al Tossal de la Torreta, el cim més alt d'aquesta banda, a 1.676m. Aquest dia passat per aigua i boira o escurcem prenent un desviament que ens porta més directes, al cim del Puig Ramader. D'aquí comença un preciós descens i prou tècnic pel camí empedrat, pel camí ramader, i és que segurament és fàcil pensar que feien passar el bestiar per aquest punt en la transhumància, evitant el congost riu que travessa el Pas Nou, on sense l'aplanda de la carretera, no fora fàcil passar.

(Fotos: DavidGuiu)

L'itinerari continua de baixada cap a Sta. Maria de Meià, Gàrzola, i al collet passat Can Santolari remuntem la Serra Grossa per tornar a precipitar-nos als plans de St. Pere que, ara si, ja ens arriben a Artesa. La boira pixanera ja fa estona que es pluja i de la maca. I pel camí, fart de fang, salts, patinades i alguns rovellons per la tapeta del capvespre. 

Una sortida molt bona, que amb 'llum de dia' i sense boires haurà de ser espectacular.. trobant un pas ben elegant entre els contraforts del Montsec, la muntanya que cau en sec. 

 (FotoD: DG)

La visita a la Noguera s'allarga el dia següent per visitar els turons als volts d'Artesa i una bona cargolada a la llauna marca de les terres de Lleida, boníssim!

Activitatmoltbenfetaidesfetamblacollacilceradel'anioldavidl'olgal'ignasil'oriol.. el dia que algú es va deixar l'aixeta oberta i el cel va regar el que la terra demanava...

Els Replicants, 240m 6b (Palleta E, Montserrat)

**

Enfilem a repetir aquesta via moderna que treu el millor suc d'aquesta paret de l'Esperança, on les feixes selvàtiques i l'aparença de lluny no inviten massa a escalar-la i en canvi quedes ben satisfet. 

Poc a afegir a la molta info que corre per la xarxa, només dos apunts breus: el clau del mig del díedre del tercer llarg va saltar fa temps però es compensa bé amb aliens o tascons.. això si, a tibar fort que la cosa apreta mentre t'assegures. I els dos claus que venen després no es veuen però hi són, així que a confiar amb les bústies i amunt! El grau obligat és 6a, alguna tiradeta de confiança entre assegurances però sempre amb volades netes i amb algun xapatge estrany, a voltes sembla equipada per dalt, .. ?

Nosaltres no dúiem dues cordes de 60m i vam haver de fer 6 ràpels per la Dersu Zala i tots muntats tot i que l'últim un cordino nou no aniria malament. Adjunto l'acurada onatopo amb comentaris.

Bona escalada de moviments elegants sobre roca de luxe marca La Palleta

Escaladamoltbenfetaidesfetambl'anglèlicailesllumsdetardorabansdenovesplugesquehodeixentotmollfinsalmolldel'òs