Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

6 jul. 2008

Vies d'escalada a la Paret Bucòlica (Alt Urgell)


La cinglera dels Esplovins vista des de la Serra de les Canals, amb la paret Bucòlica al la dreta de la imatge caient sobre les aigües del pantà d'Oliana (Foto:EduPlana)

La Paret Bucòlica és una de les moltes perles de l'Alt Urgell. És la darrera paret de la cinglera dels Esplovins, d'alçada discreta comparat amb l'extensa tàpia que l'envolta, però prou intensa i farcida de propostes per a tots els gustos.

Itineraris

En total són 25 itineraris, 13 de clàssics i 12 de tall esportiu. L'activitat oberturista no cessa, i només aquest darrer any 2008 s'han afegit El salt de la Lluna, i les agosarades propostes d'en Miquel Blanco i cia, La dosi, Es reparteixen galetes, Esnifat al magnesi (d'aquesta no apareix l'itinerari al croquis, però entre pel Diedre dels desconeguts i passa per l'esquerra del díedre de la Casas-Pajarito, en total 140m 6b) i la Mikel White. La Kfa REM (equipada per dalt pels urgellencs), la Terra de dinosaures (2007) i l'Anís del Mono (2009) són les darreres propostes de les vies esportives i la Terra, una de les més assequible i de tall d'iniciació de tot el repertori.

De les vies clàssiques, la "clàssica" és l'Olaya. És una llàstima però que altres itineraris hi passin a prop o pràcticament l'eclipsin en el seu tram mig com fa la Terra de dinosaures. Una proposta que demana cert compromís és la Susekiu, però que no defraudarà. També molt bona el Diedre CERN. Manca acabar L'oblit al passat, que vam començar un dia que no tocava: directa, dura i obligada. La gran diagonal sembla que té forces trams de roca trancada, però l'itinerari és més que evident! Aquestes dues últimes són testimonis del pas d'escaladors solsonins per aquesta paret, ben acostumats a la roca discreta. La Casas-Pajarito és la que sembla que té un traçat menys interessant, junt amb l'Asdrúbal. Una que tampoc està malament però ja per a col.leccionistes del lloc és la Greenpeace.

De les vies equipades destaca especialment la Bàlsam del tigre, ja de l'any 95 i que form part de selecte grup de les 100 millors vies de Catalunya de'n Soldevila (ed. Desnivel). Per continuar amb les del pany esquerra de la paret on trobem la millor roca, destacant la Pedra de tartera i la Pas d'estrés (aquesta del 97). Vies testimoni de la intensa activitat dels escaladors locals Ramon, Franc, Marcel, Xavi..etc. A aquest enllaç trobeu info de les vies esportives del pany esquerra.

La situació de la paret és evident, deixant la C14 i prenent la carretera vella a la dreta si pugem des d'Oliana abans del túnel que la travessa. A uns 200m tenim un primer punt on deixar el cotxe que ens permet l'accés a les vies pel camí fresat i fitat (marques vermelles) que puja pel barranc de l'esquerra de la paret. També hi ha l'opció de deixar el cotxe una mica més enllà, a peu de paret, si anem a buscar els itineraris de la dreta. El descens normalment el farem caminant per l'esquerra de la paret (seguint l'aresta fins a trobar una fita a l'inici de la feixa que baixa en diagonal), tot i que també es pot baixar per la dreta però és més perdedor (en aquest cas, es passarà per davant la zona esportiva de l'Obaga Negra).

Com tot el prepirineu que mira al sud, a la tardor-hivern i primavera gaudirem de grans dies per escalar. A l'estiu ens tocarà matinar de valent (a partir de les 9 ja li toca el sol) o esperar a la tarda, quan a les 16h la paret queda a l'ombra.

A gaudir-les!


Escalant l'espectacular tercer llarg de la Bàlsam del Tigre i topo de L'oblit del passat (Foto:EP)


Topos de Es reparteixen galetes i La dosi


La Mikel White i escalant la trepidant Susekiu (Foto:EP)

5 comentaris:

luichy ha dit...

Hola Edu.
Una pequeña puntualización sobre la Asdrubal.
Ni el inicio ni el final son comunes con la Greenpeace, únicamente unos 20 metros en el L4 y un cruce en el L1. Cuando la abrimos, desconocíamos la existencia de esta última y nos la fuimos encontrando y evitándola en todo lo posible.
Pero bueno, es un xurret de vía. En realidad íbamos a abrir la gran diagonal, pero al ver la calidad de la roca cambiamos rápidamente de planes.
Un saludo y a seguir con este interesante blog.

edunz ha dit...

merci Luichy, corretgit!
no he trobat info dels aberturistes i any de la Greenpeace, però en tot cas serà anterior al 86
salut!

Llorenç ha dit...

Molt bon recull Edu!

quina feinada ! felicitats!!!

Gatsaule ha dit...

La propera que hi vull fer és la Suzekiu, però tenia alguns dubtes. Si la recomanes, llavors hi aniré segut !

edunz ha dit...

merci Llorenç! i records!

Joan, la Suzekiu és austera d'esquipament i a voltes de roca, amb algún pas ben obligat (L4 i L6) però a mi em va agradar molt, itinerari clàssic clàssic i té de tot. Això si, puja uns quants claus (alguna v, u i pla mitjans) per l'L6, nosaltres no els duiem i deu ni do. Ja hauràs vist el post, ho explico millor.
(no és aconsellable de fer en solitari que per recuperar les cordes t'hi veuràs un feix!)
(sol.litud garantida!)
salut!