**
A la nit les quatre gotes malcomptades reboten sobre el plàstic... al matí una pentinada de sol per l'escletxa que li deixen els núvols ho posa tot roig, per un moment.. però en seguida queda l'aigua a tocar, aquest dia que no havia de ser-hi per enlloc. Què farem? deixem ferros i flotants i l'aventura, i ens refugiem a la facilitat de les xapes a dojo per si cal tirar avall. Per rematar dues escalades d'allò més esportives amb la Retirada Comanche d'ahir. Una bona combinada de grau similar per la comarca de l'Alt Urgell, paradís encobert de calcari per tot, i per tots els públics.
.
Aquesta via ja l'havíem escalat feia temps, quan vam fer la que va ser la primera repetició. Després va sortir la topo acurada dels maneirons, que deixo aquí també. Doncs això, una part baixa amb roca increïble, una part superior no tan bona que millorarà amb les repeticions, grau obligat ben assegurat més de 6b com diu la topo que no de 6a com diu la guia, però vaja, i algun xapatge que t'ho posa difícil, que aquesta si ha estat equipada per dalt. Cintes i prou, unes 20 pel quart llarg. Recomanable fer la R opcional si volem buscar, nosaltres no el vam trobar, el punt vermell al desplom de 7a. I es clar, sempre més recomanable amb corda esportiva i cordada de dos.
Topo del blog dels Maneirons
Poc més a afegir. Bona navegada. Aquest dia que les núvols van marxa que no les nuvolades, amb una bona volada però que bé que senta caure sobre bolts i plaques netes, i corre corre que se t'escapi la democràcia. Més info de l'accés, descens i vies de la paret aquí (falta actualitzar-hi la 'per l'estil' Titan titan titanlux) i a la piulada del Marc.
Escaladatibanteramoltbenfetaidesfetamblabowetalaiaieltoritomarc.. despedint una tardor que ja dóna pas a un nou hivern!
2 comentaris:
ke bonikes les fotos! :)) kin reportatge, i kuanta poesia! m'encanta!
i la via,guapa! :)
ueissssss... súper! i què bé quan tanta vertical no espanta!
Publica un comentari a l'entrada