**
Bona via de la Pala Alta en el seu estil, curteta però intensa, amb els ingredients del lloc que tan bé queda protegit del vent del nord. Molt semblant a la seva veïna Temps de neu però més fàcil i més equipada, amb un tercer llarg estrella travessant la placa amb passos obligats i roca de luxe. Només el primer llarg està a trams amb roca dubtosa i un final emocionant (per l'esquerra!).. coses de caure en l'oblit.
topo, i itinerari marcat en blanc entre les últimes vies del lloc exprimint l'excel.lent rocam del pany central. Suposem que l'últim llarg l'hem escalat per on tocava!? ..vaja, com si obrissis via..
A la topo hi he pujat un plus els graus, i és que com collen les graduacions a les vies de l'època al lloc!
El peu de via el trobem si endivinem una línia lògica just a la dreta de la canal herbosa de la via del Lluís, i que ens porta a la base de la feixeta amb l'entosta diagonal del segon llarg. A la dreta veurem els bolts lluents de les vies noves que s'han obert al lloc.
Bona escalada, de posar-s'hi bé i recuperar l'estil clàssic del Montroig on a les clàssiques res és tan fàcil com pinten les topos. La via està perfecte, els claus de luxe, els espits tenen molt bon aspecte i no li cal cap rentat de cara. Cordions i bagues sabineres estan reposats.
(Fotoe: neskas, merci!) i a la dreta, a l'inici de la fissura plomada de l'últim llarg
moltbonapetitagranescaladamoltbenfetaidesfetambl'axelil'aniol ara que el vent afluixa i el fred a aquesta banda no pot amb l'escalforeta del sol
5 comentaris:
Ue! No perds pistonada!! Aquesta m'agrada... Aviam si hi puc anar a treure el nas un dia o altre :)
El frio no apretó tanto como pensamos y nos dejo escalar al solete. Como bien dices grados recios y eso que nosotras hicimos D.Blanqueta. Se ve pared de aventura, donde los aperturistas han dejado su huella. Muxus, y nos vemos en la tapia
bona via aquesta, com em diu un del lloc que ho te tot apamat, una "pionera"! i és nota per tot
y si, los grados clasicos del montroig son toda una historia (como sus escaladas, repletas de las mismas) xo cuando aprendes a "leerlos" ya no tienen más importancia que eso, orientar! :) amable vía la d.blanqueta, cualquier linea que se adivina desde tan lejos dan ganas de escalarla.. fins aviat!
L'últim llarg que heu fet és una variant de sortida que vam obrir amb la dona l'any 90 durant la segona o tercera ascensió (uf! fa 23 anys i sembla que va ser ahir...coi com passa el temps...) La via original acaba a la feixa però el cas és que així queda més rodona, oi?
ens treiem el barret Joan, m'encanten les vostres escalades, sempre de front. Doncs diria que no s'ha escalat gaires vegades la variant, i és ben maca i perfecte per arrodonir l'escalada! bones vies, que bé valen la pena, felicitats
Publica un comentari a l'entrada