**
Bonica clàssica amb una mica de tot i que podem completar amb la bona entrada de la més recent Temple del Sol. Una passejada per la història de les escalades montserratines amb els estils de cada època a banda i banda del Faraó. En aquest enllaç hi ha una bona topo i acurada com sempre amb altres opcions del lloc i la info justa i adient per no liar-se allà on no cal. L'entrada del diedre és A1 i no Ao, o 6a/6a+ i al desplom de l'Anglada Guillemon ens anirà bé anar amb varis friends. Els tascons no són necessaris. Ull amb l'accés al coll un cop acabada la TdS, una sabineta ens pot protegir la destrepada però s'ha de cuidar.
Aquesta és una bona escalada on també s'hi nota el pas del temps, entre material afegit (sembla que en origen el desplom no tenia cap expansió, algun que altre espit i parabolt que et trobes al tram de dalt) i itineraris variats (i que l'accés al desplom es feia per la fissura a la dreta de la canal i no per l'aresta). Tot això deu quedar ben enrere, perquè ni l'obra de l'AGP ho reconeix.
De material, els aliens i friends fins al C2 ens aniran la mar de bé.
Per l'ascens agafem l'opció de camí de la cova del pastor i sembla ben bona opció. Només tenir en compte de guardar-nos llum per la baixada! que de nit el pas entre els ressalts de roca no són evidents. El descens, nosaltres seguim la opció de fer els ràpels de la cara E i no és gens recomanable. Són del tot verticals i per poc que no recuperem les cordes del primer. Fer el ràpel cap al nord i desgrimpar l'aresta nord (o muntar una "instal.lació" amb uns burils a l'inici de l'aresta) sembla la millor opció.
moltbonaescaladamoltbenfetaidesfetambl'Eva,.. un dia de boires que van i venen, .. un fosc, humit, el dels torrents que són venes profundes on hi corren les sensacions, amunt i avall
2 comentaris:
Bones Edu,
doncs sí efectivament la primera la van fer pel llarg de fissura i no per l'aresta, paraules del pròpi Anglada. Quan hi vam ser no ens ho vam pensar gaire... a falta de veure algun seguro a la placa de l'esquerra ens vam posar a la fissura i vam disfrutar fort! La presència de crostes ja ens va fer entendre que ben poques cordades hi passaven... Salut i esquiades i escalades!
Marsi
bones Marsi!
se m'hi anaven els ulls, quan estava al capdamunt del coll abans de començar la placa... i ja em deia que el normal hagués estat buscar-ho per la fissura. Ara un bolt lluent a prop de la reunió que m'imagino que afegit ja crida l'atenció. I enfilant la placa pel mig apareixen els cargols rovellats i un C75 pel camí qued a a caldo.
cuida't!
Publica un comentari a l'entrada