A la Cerdà-Pokorski de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

***

Escalem aquesta fantàstica via clàssica i imprescindible de la banda oriental dels Pirineus, carregada d'història i valor, essències d'un alpinisme d'aventura i dur com la roca per on es passejava... Itinerari que en el seu moment era considerat de gran dificultat i que la tecnologia d'avui el fa tan agradable d'escalar quedant ben servit de trams de diedre i fissures tècnics, físics i atlètics. 

 

N'adjunto sobre la topo del Soldevila a les 100 millors el material que hem trobat. D'expansions s'ha desfet la malifeta i només queda un cargol de progressió arribant a la segona reunió poc rellevant. Totes les R continuen amb parabolt amb anella i espits, excepte l'última que és de tres espits. De material, podem fer amb joc d'aliens complert i els friends fins al C3 repetint de l'1 al 3 (portàvem el 4 però no el fem servir enlloc imprescindible)

 

Molt bona via, on gaudir del flotants, equipada als trams més difícils i on és fàcil passar amb V+A1 si no es fa en lliure. S'ha d'escalar a trams però sense ser exposada. Sobre l'itinerari, hem marcat el que sembla la ruta original (sense compartir llarg amb l'Anglada-Cerdà).. sortint de la R de la feixa hem seguit bastant recte i escalat un diedre paral.lel molt franc fins a caçar a esquerres el clau paral.lel a la reunió de l'AC... amb uns 5m d'ensamble hem enllaçat aquest 5è i 6è llarg. 

Al darrer tram de l'últim llarg hi ha dos diedres paral.lels per on sortir... nosaltres hem escalat el de la dreta (hi ha un clau a la part superior) però la reunió està a la sortida del de l'esquerra (?)... ens l'hem saltada i l'hem muntada al següent ressalt un cop escalat però millor fer-la.

Interessants apunts a la ressenya del llibre del Jaume Matas, enamorat del lloc. Novament, valen la pena aquests apunts sobre l'obertura d'aquesta i la veïna AC. 

Croquis de Matas, J. 1988. Escaladas al PN del Cadí. Ed. SRoc

Sobre el descens, sembla que s'han creat dos variants, la original que es manté per la mateixa feixa fins a arribar amb una rampa delicada però no difícil a la canal del Cristall, i una segona baixant des d'un collet a la feixa del pis inferior amb una arribada a la canal, aquesta, si, exposada del tot!. Quan l'AC i la Berta vam baixar per aquí i no és gens recomanable. Aquest dia amb el rentat de les pluges, una cordada d'escaladors van arribar al punt de sortida i van recular. La confusió ve, m'imagino, perquè al collet hi ha fites grosses si mires avall, i t'hi porten. Sigui com sigui, si és vol "consoldar" aquesta camí de baixada, i malgrat no és gens del meu gust, seria raonable posar una cadena al final o bé, definitivament, fer servir el de "sempre" i treure les fites que et porten avall.

Preciosa escalada de les que reconforten l'ànima, moltbefetaidesfetambelSamuil'Oriol i contentsambelpuntvermell... una dia amb tarda de no tempestes!