a l'Anglada Cerdà de la Roca de l'Ordiguer (Cadí)

**

Repetim aquesta bonica clàssica de l'esvelta roca de l'Ordiguer de la muralla del Cadí, que tan amb roca com amb neu invita a tot hi més. Un traçat directa i lògic que retalla la paret pel mig. Val la pena no perdre's l'explicació d'en Jordi Lalueza enamorat del Cadí, al web de'n Jover, de com les cordades Cerdà, Pokorski, Ylla i Anglada van escalar-ne les vies, la Cerdà-Pokorski que va venir primer (1959) i aquesta que es va acabar després (1965).

Una escalada fantàstica que traspua alpinisme a cada relleu de la roca, del paisatge sedós que l'envolta. La roca està molt sanejada de les abundants repeticions i la via força clavada. A les reunions hi trobarem sovint un parabolt amb anella. Adjunto sobre el croquis del llibre Escalades al Parc Natural del Cadí de Jaume Matas (Rodés edicions 1988) el material que hi hem trobat. 

Hem enllaçat els dos primers llargs. I la penúltima reunió, ens passem els bolts i la fem sota el bloc reforçant fàcilment un clau que hi ha, més còmode pel llarg següent. De material hem passat amb el joc de càmalots fins al C3 i els aliens i un joc simple de tascons.

Molt de compte amb el tram final de la vira de descens just abans d'arribar a la canal del Cristall que està realment delicada, molt erosionada pel pas de les cordades. Una corda o cadena fixada no hi aniria malament. A la canal, la neu s'acaba abans del ressalt i et deixa baixar bé. 

 

 

Aquest dia uns pugen a corre-cuita que volen tornar a dinar volant amb el parapent, i uns altres i entren tard, que volen dormir a la paret. El Cadí reviu! fantàstiques aventures d'uns i altres. En Lluís de Cal Basté continua atent, tot s'ho mira i n'agraeix les piulades, les de sempre.

fantàsticaescaladamoltbenfetaidesfetamblaSandraielLluís.. muntanyes que hi són, per ser escalades..