**
Escalem aquesta bonica línia que recórrer de forma enginyosa el pany esquerra de la roca esvelta del Cadí. Bona via oberta per en Jordi Lalueza i en Jaume Matas el 1983 i que els va portar varis atacs. L'itinerari és molt intel·ligent, i s'aventura per un terreny que des de sota sembla que hagi de quedat tallat a l'alça del gran sostre, i en canvi surt tot en lliure prenent unes plaques durant la seva primera meitat.
N'adjunto la topo del llibre dels mateixos artistes (Escalades al Parc Natural del Cadí) amb les reunions fetes enllaçant llargs, amb cintes llargues i anarinant. Ull amb aquesta bona topo de peus i senyals que té però alguns metres de les tirades equivocats. Es poden enllaçar bé el 1er i 2on, 3er i 4rt, el 5è fa 35m, i el 6è i 7è. O el 2on i 3er fins a l'espit de l'R original i llavors el 4art i 5è.
Nosaltres ens hem perdut just al punt on la via canvia de vessant, resseguint massa estona de flanqueig suposem fins a trobar un clau a un nínxol (muntem reunió) abans de superar un mur a la vertical de l'arbre on queden les restes del llibre de piulades (pot amb un cable molt rovellat). Després ja anàvem tan embalats que ens hem agafat a les xemeneies encofrades de la Balboa-Renom fins a desfer camí i trobar el bon itinerari. En definitiva, del famós pi verd, anem a la dreta i ens situem sobre la placa del sostre que hem flanquejat per escalar un diedre curt que ens du a una campa de pedra solta i allà agafem una xemeneia llastra curta on hi ha un pont de roca blau (a l'esquerra, un pi sec, i a la dreta, ens queda un diedre vegetat). D'allà arribarem seguint l'aresta a la reunió comuna amb l'Anglada-Cerdà.
Bon itinerari clàssic, amb la roca no tan sanejada com l'Anglada-Cerdà (sempre fa pensar com es van trobar la roca els oberturistes) i amb un traçat molt ben trobat. Els graus continuen sent els clàssics d'una escalada clàssica, gens menyspreables.
Ull amb el descens! el tram final de la vira abans d'arribar a la canal del Cristall té un tram ben delicat amb caiguda lletja.
Unanovabonaescaladamoltbenfetaisdesfetambl'Anna i un cel que vol però no pot una tempesta que tot just passa pentinant la serra...
1 comentari:
pel DESCENS, mireu l'entrada del blog de la Cerdà Pokorski, queda resolt l'embolic!
Publica un comentari a l'entrada