**
Fent el tastet en lliure del tram d'artificial equipat de l'L2 (Foto:EduPlana)
Talment com qui passeja per un vellut on les llums del capvespre n'accentuen el to blavós... quan el liquen que "emburta" la paret (- què brut!, - és el vellut) deixa de ser un impediment per gaudir de l'escalada i acarona la pell de les mans de l'aspre roca... no hi fa res, el joc de l'escalada sempre és pot ser un divertimento si ens en deixem seduïr i no parem tanta atenció a les limitacions d'un (de la brutícia al tacte suau del vellut...només hi ha un canvi d'actitud). Canaldasempre, i juganera. El que compte és passar-s'ho bé.
Escalant l'L1. La corda groga està encintada a una antiga R (dos burils), i a la segona expansió del llarg, que s'escala per l'esquerra (se n'adivina la corda blava, encintada a un primer buril del llarg que des del peu de via no es veu) (Foto:EP)
Bona proposta del pany dret de la paret on gaudirem de la bona ombreta les tardes d'estiu i d'itineraris la majoria que s'atrapen bé amb unes poques hores d'escalada. L'itinerari com tants altres és sinuós perseguint els passos naturals de la paret, amb la lògica que acompanya la fresa que s'aventura per la collada que separa valls profundes. Així, a l'inici de la via només ens cal aixecar el cap per adonar-nos que toca marxar cap a l'esquerra, allà on és més evident per superar el semicirc vertical que arrenca a plom des del terra (esquivat per la dreta per la veïna Joc Brut). Pujarem un fàcil contrafort (pi gran a l'esquena), arrodonit i esgraonat, fins un jardinet penjat que ens porta a un "coll" des d'on en diagonal a la dreta tornarem a la vertical fins el proper pas natural farcit de baumetes que amb una escalada prou atlètica i obligada ens deixa a la primera reunió. La primera expansió, la trobarem quan ja portem 15m de terreny en general fàcil amb algun passet que serà bò autprotegir-nos. Aquest és el llarg més "canaldero" amb passos obligats de V de l'escola.
Topo de la via de l'ABC (l'R2 cau a la vertical del llarg, un únic espit, no a la dreta com sembla indicar el croquis) i itineraris d'aquest sector
Si encertem l'inici ja no tindrem problema per seguir l'itinerari, pràcticament equipat amb burils, espits i algun clau (tot amb prou bon estat), on només farem servir algun tascó aïllat. Tascons que també haurem d'usar per reforçar les reunions, a voltes amb una única expansió. Ull amb l'inici de l'L2 fins a "caçar" l'assegurança, i l'inici de l'últim llarg, un 6a ben protegit però sobre discreta, o no tan bona com a la resta de la via. Enllacem en un el tercer i quart llarg.
Li fem un tastet en lliure al tram d'Ae (3 passos) del segon llarg, però queda pendent, amb un pas de bloc entremig molt dur.
De material, a més dels tascons dúiem un joc d'aliens, però és totalment prescindible.
La primera ascenció fou a càrrec d'en Joan Jover, l'Anton Fontdevila i en Remí Brascó el 17/6/90
L'accés és evident des del primer aparcament remuntant la pista fins al peu de paret i d'allà en seguida al peu de paret després del primer esperó per on passa la Joc Brut. Per tocar roca haurem de creuar una boixeda (10'). El descens el farem cap a la dreta seguint la fresa fitada que ens torna a la pista que mena a la carretera (20').
Escalant l'últim llarg (Foto:LLP)
Fent el flanqueig de quart llarg veurem a sota la darrera reunió de la via Sense nom que encara no ha estat publicada de l'Axel. Arrenca una mica més a l'esquerra, encarant de front un descarat desplom ataronjat (A1, dos espits ben visibles).
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Lluís Parcerisa el 29/07/09
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada