**
Sortint de l'L3
Sortint de l'L3
Enfilem a repetir aquesta via de visita obligada en clau local, amb cert renom, potser pel seu estil d'obertura i d'escalada implacalbe, amb el segell caracerístic dels prolífics escaladors solsonins amb la seva sempre ètica innegable
Topo de la via de l'ABC, i croquis amb els tres itineraris presents a la Mola de Lord, amb la Mirades indiscretes com la més assequible per conèixer el paratge
Via oberta per en Ll. Parcerisa, G. Torrent i J.M. Cases el 31/3/2001.
Curt però intens itinerari, on tots els llargs excepte l'últim no ens deixaran indiferents. L'equipament és el just i necessari, a base d'espits i algun plom aïllat. Un cop al peu de via el primer espit costa de localitzar ja que queda força amunt, ull amb aquest inici que podrem reforçar amb un friend del 3,5 (opcional), i el viatge de placa fins al segon espit tot i que per terreny fàcil. En total 4 espits i V+ obligat. El segon llarg pren un definit esperó evitant la roca mediocre del diedre. 4 espits i un plom, i 6a obligat. Dificultat mantinguda i amb alguns passatges prou tècnics. A l'L3 hi trobarem únicament 3 espits, els dos primers protegeixen bé l'entrada en travessia del llarg, per després viatjar per la placa en lleugera diagonal fins al darrer espit on xaparem encara fent un pas d'escalada, i amb una darrera "apretada" ja sortim. 6a obligat amb petit voayage inclòs. L'últim surt pel mig del bosc penjat amb algun curt muret.
Curt però intens itinerari, on tots els llargs excepte l'últim no ens deixaran indiferents. L'equipament és el just i necessari, a base d'espits i algun plom aïllat. Un cop al peu de via el primer espit costa de localitzar ja que queda força amunt, ull amb aquest inici que podrem reforçar amb un friend del 3,5 (opcional), i el viatge de placa fins al segon espit tot i que per terreny fàcil. En total 4 espits i V+ obligat. El segon llarg pren un definit esperó evitant la roca mediocre del diedre. 4 espits i un plom, i 6a obligat. Dificultat mantinguda i amb alguns passatges prou tècnics. A l'L3 hi trobarem únicament 3 espits, els dos primers protegeixen bé l'entrada en travessia del llarg, per després viatjar per la placa en lleugera diagonal fins al darrer espit on xaparem encara fent un pas d'escalada, i amb una darrera "apretada" ja sortim. 6a obligat amb petit voayage inclòs. L'últim surt pel mig del bosc penjat amb algun curt muret.
Roca bona en general, amb algun tram discret. Ombra a la tarda.
A l'L2, i el tercer llarg de la via (la penúltima cinta està d'un merlet que tot just serveix per guiar la corda pel de segon.. interessant viatge doncs per caçar el darrer espit que és el primer de la imatge)
L'accés el farem des de l'aparcament del Santuari, seguint primer la pista descendent fins a una primera corba d'un surt el corriol ben fresat (fita amb còndols) que seguint el peu de paret puja a la feixa i segueix fins al peu de via (al final més desdibuixat, veure croquis, 15'). El descens el fem caminant pel camí empedrat que baixa del Santuari fins a l'aparcament (15') .
Darrer tram de feixa que ens porta al peu de via (a l'esquerra de la coveta), i amb vistes a l'esperó per on passa la Vent del Dimoni, amb la presó de Capolatell de Busa al fons per on discorre la bonica Shangri-là entre altres
Activitat molt ben feta i desfeta amb l'Uri i aquell passet punyetero que no ens deixa sortir amb el rotpunki-nyec!, el 15/7/09. Hem deixat un curiós pont de roca a l'R1 per si ens agafa la boira i ens han de localitzar a la paret.. :)
(Fotos: EduPlana)
2 comentaris:
Ostres llàstima per aquest rotpunk, de quin llarg? del L2 o del L3? A mi s'em va resistir el pas del L3 (per això li vaig posar A0), però algú la va fer tota en lliure i em va dir que eren 6b's fàcils, jo sempre els he trobat normals, què en penses?
Els moviments de La Vent del Dimoni potser són més quapos que la Tarzan, vaig disfrutar molt obrint-la, té la recomano.
Per cert, el nom de Tarzan el dóna l'últim llarg, ja saps per què, oi?
Cuidat.
Lluís Parcerisa
bones LLuís!
el rotpunki va fallar a l'últim espit de l'L3, és on tenies l'Ao? va ser un excés de confiança, pensava que el més dur ja estava fet i em vaig dissipar, t'has d'anticipar als peus, que com fa bombo queden amagats.. després de penjar-me, el pas va sortir amb no res. Jo crec que el grau està bé, segurament l'L3 un 6b fàcil, però amb la distància entre el segon i tercer espit se li pot mantenir.
Aquesta via ja l'havia feta amb l'Ignasi fa potser 10 anys, .. recordava poca cosa excepte la selva de l'últim llarg! no ens vam poder estar de fer el mico.. si els crits del tarzán van arribar al santuari els devia trencar la rutina! :)
aquell dia volíem fer també la vent del dimoni però ens va faltar temps. Per combinar les dues, hi ha una corrio/desgrimpada entre la Tarzan i la VdD oi? ens va semblar veure marques grogues..
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada