A la muntanya màgica alguns encara li tenim el record d'abans del 1986 quan la vegetació ofenosa ofegava els corriols per tot amb la seva ombra densa, sempre carregada d'humitat, i fresca. Els que encara no buscavem les parets més arrogants no vam poder gaudir de la selva de la cara nord. Alguns testminois, breus, s'hi troben.. l'espai de bosc, follets i ninfes que hi ha per exemple al peu de la Sánchez-Martínez a la paret dels Diables, és un botó del que va ser, i potser serà, no us hi heu fixat? quasi no queden racons amb els arbres enfilant tan amunt a aquesta vessant.
però pels encuriosits, ara m'arriba un breu sobre el passat d'un incendi al massís més enllà dels nostres avis, .. un testimoni d'un foc fa 150 anys que fa envolcallar la muntanya... la història sempre sorprèn.
però pels encuriosits, ara m'arriba un breu sobre el passat d'un incendi al massís més enllà dels nostres avis, .. un testimoni d'un foc fa 150 anys que fa envolcallar la muntanya... la història sempre sorprèn.
2 comentaris:
Jo encara vaig poder gaudir moltes vegades de l'ufanosa vegetació que recobria com un tapís totes les canals i vessants de la muntanya. El dia abans del foc el vam veure a venir mentre feiem la Mas-Guasch del Puntal de l'Albarda, l'endemà tot quedà socarrimat, una llàstima.
recordo d'un pase del AGP el seu testimoni i fotos de l'incendi vist des del refu d'agulles, que llavors n'era el guarda.. aquell 86 va ser molt negre. Jo de la nord arbrada li tinc el record d'un dia que vam baixar-hi venint de la canal del joc de l'oca però amb un esquinz al peu..i hi havia troncs on agafar-se. De la sud, de quan les caminades bcn-montserrat, arribant al massís amb la sortida del sol i el cant dels ocells que l'any a sobre del foc eren menys sorollosos...
Publica un comentari a l'entrada