..o més adient, vall del riu de Peracalç. Solitària, només recorreguda en el seu tram baix per un troç del GR. Pensant en blanc. Des dels seus modestos mil i poc metres d'arrencada, fins als dos mil sis-cents del Campirme, que es el cim que tanca el circ. Costa poc d'imaginar-se-la lliscant, només fa falta un hivern com els "d'abans"... És, possiblement, una de les valls amb orientació S-N acabant a la divisòria més llarga dels Pirineus. La descobrim d'aprop. Pensem en blanc, ara que els aires de tardor treuen el nas. Resseguir-la ajudar a percebre el joc de les tèrmiques escalfades a l'hivern sobre la neu i l'estabilitat del mantell en aquest fantàstic passadís que permet enfilar la marinada fins i tot, fins a convertir-se en un contravent.
Redescobrir i aprendre d'uns Pirineus amb la mirada nova, i estovada.
Redescobrir i aprendre d'uns Pirineus amb la mirada nova, i estovada.
Les bordes de Perafita i el pany del temps que apreta fort, i obre les portes al silenci d'unes valls sense sons de canall jugant a l'era
El testimoni d'uns camins ramaders que cuidaven els conreus (!) dels trepitg del bestiar. Ara que ha marxat, el bàleg ho fa tot seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada