Retrocés de la glacera de l'Aneto

recupero la fotografia d'aquella segona visita al massís fa 20 anys i la comparo amb la visita recent per l'aresta N.. aquell dia de l'any olímpic vam arribar-nos al Portillón superior crestejant des de l'inferior.. les perspectives no coincideixen, però és suficient per veure que aquest abstracte del "canvi climàtic o no" està fent retrocedir les glaceres a ritme de vèrtic. Ja no és llunyà pensar que allò que hem tingut l'oportunitat de veure, es fon.

A l'esquerra, ambdues fotos són del lloc on començava el gel, força més lluny l'any 92. En blau la ruta d'aquest septembre del 2011 que estava fresada per fer cim i tornar. En vermell l'ascens possiblement del P. inferior. A la dreta, foto actual des del P. superior.

El cert és que pel cas concret de l'Aneto aquest retrocés està convertint l'ascens al cim per la ruta normal del Portillón superior amb una agonia ja que el gel deixa a la vista una campa caòtica de blocs on qualsevol intent de fresa és una il.lusió. Si no fos per on està ubicat el refugi de la Restanca i els diners que s'hi mouen, jo diria que ja fa temps s'aconsellaria "d'ofici" a la gent de pujar i baixar per Aigüalluts. Jo no hi havia tornat a l'estiu, i no li recomano a ningú la ruta normal.

Literatura a dojo per la xarxa, aquí, aquí, aquí (foto comparativa molt interessant), aquí....

i què succeeix quan allò que era abstracte es torna realitat? aquell septembre del 92 també va ser un bany de realitat