**
Bonica ascensió a aquest cim fronterer amb nom de conyac i dissimulat sota la presència del Serrera, d'ingredients propis com la seva pala sud sempre compromesa... fantàstica esquiada aprofitant els estira i arronsa d'aquest hivern encara mandrós
Itinerari: Enfilem la llarga vall de Ransol i seguirem l'itinerari normal del Serrera fins poc abans d'enfilar al coll que ens mena a la pala final. En aquest punt, evident, perdrem una mica de cota cap a l'Estany dels Meners i encarem la pala final de la Coma de Senyac, dreta i ben orientada al sud. Imprescindible que la neu estigui ben estable. El caràcter fronterer del fil de l'aresta i la mola del Serrera la fa molt vulnerable al vent de l'O-NO-N.
En bones condicions el més recomanable és arribar-se al cim per la seva aresta oest, prenent un collet prou definit i dret al final d'un petit tub. Nosaltres aquest cop veient que està molt carregat de neu (orientació SE) decidim encarar la pala per una ampla canal a l'est del cim amb menys acumulacions de neu recent, i l'encertem. Només ens toca descalçar-nos els esquís al tram final amb més pendent (neu molt dura i 30º). Baixada franca però ampla (20-30º) pel mateix lloc.
En el descens, un cop a l'Estany dels Meners anem a buscar la canal al desaigua del llac on enllacem breument amb el camí de pujada per tornar-lo a deixar i esquiar el fantàstic tub que trenca la vall al seu punt mig sobre una neu pols més o menys compactada a trams.
En bones condicions el més recomanable és arribar-se al cim per la seva aresta oest, prenent un collet prou definit i dret al final d'un petit tub. Nosaltres aquest cop veient que està molt carregat de neu (orientació SE) decidim encarar la pala per una ampla canal a l'est del cim amb menys acumulacions de neu recent, i l'encertem. Només ens toca descalçar-nos els esquís al tram final amb més pendent (neu molt dura i 30º). Baixada franca però ampla (20-30º) pel mateix lloc.
En el descens, un cop a l'Estany dels Meners anem a buscar la canal al desaigua del llac on enllacem breument amb el camí de pujada per tornar-lo a deixar i esquiar el fantàstic tub que trenca la vall al seu punt mig sobre una neu pols més o menys compactada a trams.
Sobre l'estat de la neu, justeja a cotes baixes i abundant a cotes altes. Sortim amb esquís des del cotxe i obrim traça sobre una capa recent de neu nova seca i força treballada pel vent, sobre una base endurida i estable excepte les possibles plaques latents als llocs més previsibles. Al llarg del dia que el vent afluixa i la tº puja sota una bon sol, la neu pols es fa pesada en alçada, es manté seca a l'ombra, a les solanes i cotes baixes trobem primavera i als llocs ventats amb el mantell antic no assolellats arreu no transforma.
Tranquem alguna petita placa lleugera de neu nova sobre el mantell endurit als llocs més pendents.
Risc d'allaus: D'acord amb metofrance i meteoandorra (és el mateix butlletí) risc 3 per sobre de 2.300m per les antigues plaques de vent de la nevada del divendres passat que van crear una base granulada en orientacions E-SE-S-SO. Risc 2 per sota els 2.300. El mateix dia en l'actualitzadió del butlletí baixen el risc a 2 a totes les cotes. Al final de la jornada veiem purgues de neu recent a les vessants sud sota els contraforts rocosos.
Tranquem alguna petita placa lleugera de neu nova sobre el mantell endurit als llocs més pendents.
Risc d'allaus: D'acord amb metofrance i meteoandorra (és el mateix butlletí) risc 3 per sobre de 2.300m per les antigues plaques de vent de la nevada del divendres passat que van crear una base granulada en orientacions E-SE-S-SO. Risc 2 per sota els 2.300. El mateix dia en l'actualitzadió del butlletí baixen el risc a 2 a totes les cotes. Al final de la jornada veiem purgues de neu recent a les vessants sud sota els contraforts rocosos.
(Fotos:PepArtigas)
(Foto:PA)
(Foto:PA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada