Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

25 gen. 2010

Pic de la Serrera, 2.912m MBEA S3/S4 (Andorra)

**

Al cim del Pic de la Serrera (Foto:EduPlana)

Enfilem a les sempre contradictòries valls d'Andorra i ens refugiem al tapís blanc de la vall de Ransol. Una darrera mirada enrere en fa canviar de plans, per canviar-los després també, que el mantell mana... com el sol i el 'blaublanc' punyent, que tot ho envaeix avui


Pujant l'aresta cimera del Pic de la Serrera amb la vall de Ransol als peus (Foto:EP)

Tornem a creuar el pont del riu dels Meners i ens perdem cap a l'oest vall endins abduïts per l'esplendor del lloc, i la solitud, que tant costa de trobar en aquest racó. La idea era pujar al Pic de la Coma de Senyac però les pales del cim les veiem molt carregades, i amb el mantell que li falta per donar prou confiança. Prenem l'aresta de la Serrera, mirador excepcional. El descens el fem sempre per pales més dretes sortint una bonica quasi-circular.


Itinerari vist des del pic oest de la Coma de Varilles, en vermell ascens i blau descens on el pas més obligat (però curt) es troba entre l'estany dels Meners de la Coma i els estanys de Ransol. Per tot, canals i opcions més dretes, per quan les neus ben assentades... i al pont del riu dels Meners (Foto:EP)


Enfilant... amb pic de la Coma de Varilles al fons (Foto:EP)

Sobre l'estat de la neu, la innivació a Andorra és molt bona, res a veure amb els cims i carenes ventats de la banda de Puymorens-Carlit-Puigmal (passadís natural als forts vents del N/NO). Ben bé a la zona del Pas de la Casa és on el panorama canvia. Havent bufat del SO i NO la neu de la banda occidental de la vall de Ransol està prou afectada pel vent, amb en general neu pols placada pel vent, poc transformada a les obagues (ull amb possibles capes dèbils), ventejada o amb acumulacions segons el lloc. Més ben transformada i assentada a les vessants sud de 2.200-2.400 en avall, i pendent d'acabar-se d'assentar més amunt. Les cornises mirant la vall del Pic de la Cabaneta i el Pic de la Pala Rodona són testimoni de la força del vent i els remolins a aquesta banda de la vall. Trobem un poti poti de neu pols més o menys solta/premsada i als trams més solells una mica pesada, i neu endurida, en general de molt bon esquiar, i crosta a la cota inferior ja arribant a l'aparcament.


Cota 2.100m. S'aprecia bé l'afecte del sol i el vent; vessants NE a la part baixa ben carregades i poc transformades i mantell ben assentat a la dreta del riu, pentinat pel vent i ben escalfat. A la dreta es veu el tub per on baixarem (Foto:EP)


A la cota 2.400m, el sol i el vent segueixen pautant la neu, des de la zona dels estanys de Ransol, amb el pas obligat a la part superior dreta del contrafort rocós (sol i ombra) per baixar dels estanys dels Meners de la Coma (Foto:EP)

La pala sud de la Serrera la vam esquiar pel cantó dret, prop del llom, entre afloraments rocosos. Es veien però traces antigues pel mig de la pala i fins al fons de vall.

L'accés al lloc com és habitual net fins a l'aparcament on ens calcem els esquís (cota 1.900m aprox.)

I algunes imatges i vídeos dels moments...


La vessant SO del pic de la Serrera plena de possibilitats, i arribant al cim amb l'Estanyó i el seu corredor N que espera el torn. A tenir en compte que encara resta a l'ombra tot el dia (Foto:IgnasiFarràs)


Baixant la pala S de la Serrera (Foto:EP&IF)


Del llom baixant directes als estanys dels Meners de la Coma amb les cornises del pic de la Cabaneta ben visibles, i gaudint del 'pow pow' més avall (Foto:IF&EP)

video
Baixant la pala S del pic de la Serrera

video
La baixada directa del llom de la Serrera cap a l'estany dels Meners de la Coma, que ens trobem més carregat del que semblava des de dalt

video
Des de l'estany dels Meners de la Coma

video
Al tub..

video
I més tub...

Activitatmoltbenfetaidesfeta amb l'IgnasiFarràs el 22/01/10

9 comentaris:

lux ha dit...

Edu!
quina casualitat
tot just la piada que estava buscant ;)
i quina pintaaa!!!

mil gràcies

Aniol ha dit...

Eiiii!!
Quins esquis mes lluents, je,je...
Com ha anat l'estrena d'esquis-fixacions??
Te molt bona pinta de neu Andorra!!!

Jaume J ha dit...

m'ha agradat això del blaublanc: a nosaltres se'ns va entrenyinar una mica més el cel. Veig que us seguiu mirant el corredor de l'Estanyó... paciència que no es moura de lloc! Bones traces!

zwingg ha dit...

El Serrera sempre és agraït de fer. Veig que vau pillar bon dia i bona neu per a l'estrena. Quina sort! L'endemà, al Pessó Petit (Boí), poca visibilitat i neu crosta...

edunz ha dit...

epa Lux! que les casualitats no existeixen! és una sortida molt bonica, d'anar recorrent la vall i anar superant comes que després pots esquiar al gust per on millor et sembli... això si, en cap de setmana, prou freqüentada (és la clàssica de la vall)

Aniolet! després de superar algun que altre problemilla tècnic per ignorant, les fixacions molt bé, però encara m'ho repenso... :) i els esquís, una passada! els vull probar una mica per tenir més opinió abans d'explicar-ne les virtuts....

ostres Jaume, el corredor N i tant que espera el seu torn sense cap presa, em va anar molt bé veure qu encara el sol va massa baix i resta a l'ombra tot el dia. I com acostuma a passar vam sortir del lloc amb nous projectes al cap.. ja et posaré al dia.. el blaublanc punyent el vam trobar divendres, dissabte jo diria que estavem tots sota un vel de núvols, però molt agradable també..

ei Pep, aquests dies s'ha d'afinar per trobar bones neus, una combinació malabarística de lloc-cota-orinetació-horari.. esquiada molt xula i per tornar-hi i acabar de treure 'suc' a les canals que hi ha per tot..

Anònim ha dit...

Hola Edu,

m'has deixat una mica sorprés amb la gradació d'S3/S4 MBEA perquè nosaltres la vam fer l'any passat (això sí: a la primavera) a l'inrevés de vosaltres (si no interpreto malament el croquis que has fet), és a dir, vam pujar per on vau baixar vosaltres i vam baixar per on vau pujar -tot i que és molt més lògica la vostra- i no em va semblar tan difícil (i això que, com ja sabràs per l'Aniol, el nostre nivell se situa a la banda baixa)... aleshores la meva pregunta és: la gradacio S1, S2, ... també va en funció de l'estat de la neu, o només es té en compte la inclinació, l'exposició i l'amplada?
Una altra coseta: a la foto que porteu els esquís a l'esquena, és per manca de neu al llom?

Salut

David

edunz ha dit...

uei David,
m'agrada molt la pregunta perquè tinc un petit conflicte, en realitat, com en l'escalada, hauríem de parlar de la dificultat obligada, i la no obligada. M'explico. En aquest cas, i és cert que una mica just, l'S3/S4 es justifica pel tram curt de canal entre els dos estanys superiors, i algun altre tram canalero puntual. Ara bé, si fas el descens sempre pèl lloc més 'fàcil' podríem dir que és un descens S2/S3 (que passaria a ser la dificultat obligada). Amb això vull dir que jo normalment poso la dificultat segons el traçat que hem seguit aquell dia, i que sovint no coincideix amb la "normal". L'estat o quantitat de la neu no afecta.

Respecte als esquís a l'esquena, era només el meu cas, que tenia un problemilla amb la fixació que ja he resolt. L'Ignasi va arribar amb esquís als peus al cim sense problemes

salut!

lluís ha dit...

Molt bó l'anàlisi del mantell nival, Edu. Tot i que sempre podem tenir algun ensurt o mala sort, cal fixar-se en tot. Raó i intuïció, i si ho veiem malament o tenim males sensacions, girar cua. Almenys això crec jo, i ja et dic que no em crec gens immune.

pass@muntanyes ha dit...

Hola Edu,

Gràcies per l'aclariment.

Caram quina casualitat: dissabte l'Aniol també es va passar mitja sortida barallant-se amb la fixació de l'esquí perquè li saltava.

David