***
La lluna que despunta i acompanya l'escalada..
La lluna que despunta i acompanya l'escalada..
De la Guia d'escalades del Solsonès podem llegir de la via "Intel.ligent itinerari, amb tots els al.licients d'una escalada. Super sostre A3e, seguit d'uns magnífics murs en lliure força difícil"... escuet però precís anunciat d'una escalada que no ens deixarà indiferents i ben recomanable, tot i l'inevitable jardí que quasi sempre acompanya a les vies d'aquest sector, i algun que altre detall marca de la casa.
Inici de l'escalada
Les coves del moro venen travessades per dos itineraris de noms ben explícits, la Visibilitat reduïda i la Kavernícola (veure topos), obertes ambdues junt amb la Fot-li gas per l'incansalbe Lluís. Aquesta última travessa sense escrúpols la cova principal per un descarat desplom que ens farà sentir ratpenats. I en destaquen moltes coses. Un primer llarg amb una entrada exposada amb roca delicada i de difícil protecció, tot i no ser molt difícil, fins a prendre l'esperó del primer pont de roca no si val errar-la. L'acrobàtic segon llarg. El mantingut tercer llarg que passem en lliure al rotpunki alliberant els artifos, proposant 6b/c el primer (un cop de gas sobre bolos dubtosos però molt ben protegit), i 6b el segon (mur atlètic i alhora tècnic però de moviments molt estètics), amb un final de llarg on no podem despistar-nos. El curt però d'escalada decidida quart llarg, i el darrer, que serpenteja buscant sempre la millor roca amb un inici de 6a obligat (que prou recorda al 6a de l'L3 de la Màgicus), que tampoc dóna gaire marge a repensar-s'ho ni a autoprotegir-se un cop comences fins a trobar el pont de roca. Vaja, una molt bona escalada, per quedar ben satisfets.
Al super sostre i l'escalada del segon Ae del tercer llarg
Passet final del tercer llarg i el mur vertical de l'L4
De material passem amb un joc de friends (mitjans i algun de gran) i un de tascons simple. Trobarem la via semiequipada amb espits, ponts de roca i claus. No busqueu el segon espit del primer Ae de l'L3 que no existeix.
L'accés, l'habitual d'aquest sector dret amb ombra a la tarda, seguir la pista que surt del primer aparcament fins a peu de paret i d'allà la fresa fins al peu de via (10'). El descens, per la dreta seguint la fresa fitada fins a retrobar la pista que ens portarà de nou a la carretera.
Activitatmoltbenfetaidesfeta amb en Fleki i en Joan Medina el 30/07/09
9 comentaris:
Osti, vas de dos en dos, eh!
Ja veig que la Yogurth te la guardes, je, je, je
A tibar-li!!
ja veus, un luxe tenir Canalda tan a prop per les tardes d'estiu! la yogurt aviadet.. :)
salut!
Sr. Plana, aviat haurà fet net de vies a la Paret de Canalda, reservi-se'n alguna per poder repetir amb mi.
Fins aviat i quin Juliol...
senyot tossut :), ja saps que això no passarà mai, lo de fet net vull dir, que n'hi ha on toca aplicar-s'hi moltíssim abans no hagis pugut treure la pols a tota la paret, boig!
tanmateix, qualsevol al gust es pot fer gustosament ... a la carta
cuidat!
(preciós, com els d'abans...)
Em feu enveja sana per l'assiduïtat a Canalda.
M'agrada molt la foto macro del tascó. Els líquens deixa'ls per la Chesa.
Potser algun dia us proposo alguna repetició que em falta.
Fins aviat
XUXEALEGREIOLE
esperó que no paris déscalar, la pxoima potser la COR DE CORXO,la TIMPO ola tan repetida TANQUEMAGRADA.
percer els dos moscates de la 2r jatels regalo els vem deixa com a sorpresa, Canalda sempre toque si no es un pito, es una pelota.
Canalda m'atrapa, ...pel que desprèn l'escalada. Gaudeixo i m'empapo del testimoni, la manera de fer, la filosofia, l'estil, el caràcter, que heu deixat els oberturistes.. quan l'exercici d'escalar es converteix en un viatge tant sincer, deixen d'haver vies "lletges", en tot cas seran menys maques, o el que dóna de si la paret...
Canalda és sobretot una invitació al viatge, amb la mirada neta, i el cor obert, on trobar-se amb un mateix, i tot allò que et fa por, et supera,.. i t'estimula, et fa crèixer.
Les tardes d'estiu tenen un punt màgic, per la fresca, per l'olor de terra i herba verda, els tons del cel i roca que semblen barrejar-se en tot és un, el silenci, i el pas dels ocells, i aquests dies la companyia de la lluna, ... amb l'harmonia que acompanya aquella estona prèvia al repòs del rei, quan la nit fa seu el territori. Amb un sentiment d'agraïment cap a tots vosaltres que vau encertar tantes línies màgiques.
fem Ricard, i tant.
ah, Xuxealegria, els mosquetons els tinc jo. Bon regal. Propostes picants! però el cuquet ja corre per dins, pacient....
Aviam si aquesta tardor m'animo i consensuem alguna via per tatxar o repetir, perquè a la TIM o a la Tangram em faria gràcia tornar-hi.
Tot i les intencions, espero estar més en forma perquè entre els quilos per deixar la nicotina (nou mesos ja) i la lesió que em va fer en Paca al dit índex esquerra fent broma a la trobada a Canalda (i que em va durar quatre mesos), enguany estic sortint poquíssim.
Apa siau. No defalliu en la intensitat i aquest any serà el del vostre cum laude canalder.
Records pel Fleki. I pensar que era quasi un nano quan el vaig conèixer!
perfecte a la tardor, estació màgica. Del dit ja no et dic res que segur que et recuperes aviat, però això de la panxa, ves amb compte!
Publica un comentari a l'entrada