*
La quietud de Rúbies a l'hora baixa quan el sol ja sembla no voler escalfar sino pentinar els lloms és ben bé única. El mateix horitzó que s'obra llunyà i deixar caure l'astre portant records o la imaginació cap a les llargues parets que continua amagant la serra esquarterada per cada congost.
Aquesta via és l'última aportació del repertori recent, de xapa i continua, ràpida i directa, oberta en solitari per l'Antón García (L1 45m V+, L2 40m 6a+, L3 45m V+ i L4 30m IV+, 15 cintes + alien groc, comença a l'esquerra de la Maduritas calientes). És una opinió només, d'aquestes vies que ens quedem tots tres amb la sensació que guanyaria si s'hagués resolt semiequipada.. trobem més d'un espit estranyament col.locat, i el pas més difícil de la via net on caldrà passar amb un únic alien groc - o verd, o vermell, tots hi van - (llavors 6a obligat) o amb aliens + estrep i ganxo i V obligat + A1. També un desplom del tercer llarg està bastant net però la dificultat ja no hi és. Vaja, estrany, tot equipat, a voltes sobrequipat, menys aquest tram i obligat.
A la visita de fa un parell d'anys tota la pineda plantada el seu dia per que no s'escolés la terra avall i protegir el pantà de l'erosió estava ben torrada, menjada per les erogues. Ara tot verdeja. Quan allò que sembla mort, reviu. A Rúbies li costa més, tot i que continuen arrenjant alguna pedra i alguns camps es recuperen.
RàpidaescaladamoltbenfetaidesfetaambelGabrielil'Angèlicasentdepas
4 comentaris:
Bones! aquests dies hem repetit la via i coincideixo amb tu pel que dius de l'equipament una mica desconcertant....trams fàcils equipats i el punt més dur de la via has d'apretar bastant, vull pensar que si ho va obrir per sota, no va posar xapa fins que no va estar còmode, i per tant va quedar com va quedar.....va anar prou bé durant la via, podent espitar al gust, (quina feinada!) i van quedar 1 o 2 passos més delicats....amb apretada....
ep Llorenç! ben bé és això, un pas d'apretar i queda estrany enmig de tant equipament.. però bé, allà està. Són escalades una mica iguals al final i que ja quasi han deixat la paret sense opcions d'escalada més neta, però bé.. ah! i sou valents d'anar-hi amb aquesta previsió que jo diria que la pluja et pot deixar atrapat a la pista! :) records!
ep! si t'interessa una no recent però poc escalada, es la David Duaigües, l'hem feta aquests dies i es de les més desequipades que he fet a Rubies, i segur que t'agradaria...tot i que la feixa li trenca continuitat...s'escala entre xapes i cal autoprotegir-se bastant...a veure si la puc piar la setmana vinent...
eo genial merci, ja estaré al cas. La nino nano que ja teniu al sarró també la tinc pendent, i alguna altre de les llargues del pany de baix.. bé, i més.. i aquesta que comentes. El plan de fer-hi nit i donar vida per uns dies al poble és una opció molt bona, ara que el rigurós hivern encara no congela el montsec a les nits
Publica un comentari a l'entrada