**
Adjunto topo amb actualitzacions sobre el croquis precís de La noche del loro d'aquesta bonica, tranquil.la, estètica i dolça escalada de la vessant sud del massís, on la mirada es perd entre les oliveres i l'escalfor del sol. Afegeixo com vam enllaçar els llargs (excepte l'equivalent al tercer i últim llarg de la proposta que aquest dia una corda no arribava a 60m, però hauria d'arribar).
Pel descens, bé, nosaltres vam seguir l'aresta fins un coll marcat d'on surt un corriol a l'esquerra que baixa a la canal del Pollegons (la mateixa que fem servir quan baixem amb ràpel de l'Esparraguera, etc.). Algun destrepe curt però es fa molt bé. Ens va sembla molt evident, i no massa llarg, i en principi preferible a l'alternativa de rapelar la Mares del Sur (5 ràpels).
Hem deixat més fites al coll per no passar-se el trecall ja que la fresa de l'aresta continua per la dreta d'unes agulles altes, suposem, fins a un altre trencall que portaria, més enllà, al torrent del Pont (?).
Hem deixat més fites al coll per no passar-se el trecall ja que la fresa de l'aresta continua per la dreta d'unes agulles altes, suposem, fins a un altre trencall que portaria, més enllà, al torrent del Pont (?).
L'accés és evident des de l'aparcament de la Vinya nova, on ens endinsem al torrent del Pont i als 100m a mà dreta surt un camí fresta (fita i marques blanques) que seguirem fint ziga-zagues fins una canal empedrada a la dreta del Pollegó de la Vinya nova per on va la via. La pugem i ens situem a la base de l'esperó (20').
Dolçactivitatmoltbenfetaidesfetambl'angèlicaraquelatardorfaelronso
5 comentaris:
Una via que un mai es cansa de repetir! a l'hivern quan el fred glaça la plana s'hi està molt bé. MOlt bé això de fer la en sis reunions, així se't fa curta.
merci Jaume, jo no l'havia escalada xo de canalla que passant per la N2 era dels perfils del massís que més se m'emportaven la mirada. Molt bonica. Enllaçant és guanya temps, no tant per anar amb preses que no cal, sino més estalviar-se les transicions dels collets que són poc agraïdes. Això si, l'R3 de la via original no l'haurem de xapar o el ròssec no ens deixarà continuar!
Eo Edu, Veig que l'esquena es comporta i et deixa escalar una mica!
Fa poc vaig passar pel Pont del Clop i veient l'Agulla em va fer rabieta no dur les cordes a la furgo i poder gaudir del seu jardí!! La propera vegada aniré preparat, espero que amb els colors tardorencs i l'olor a terra humida.
Ens trobem aviat!!
just! és comporta.. anar observant.
l'agulla és una escalada entrenyable. En uns dies encara hi trobaràs algun bolet!.. o sino a la primavera, amb la fresa de la farigola i el romaní.. ens diem i repetim escalada!
ep, 7 reunions, no 6, hi havia un erro a la topo
Publica un comentari a l'entrada