***
Punyent itinerari que retalla el frontó ben dret de cap a peus que tanca la Roca a ponent, en un darrer gest de la paret per mostrar tot el seu repertori de passatges i escalades. Roca molt bona en general excepte trams puntuals, on caldrà tibar a més d'un punt si es vol passar en lliure.
Queda pendent alliberar el rabiós inici de l'últim llarg i ajustar els graus plus amunt plus avall en properes repeticions. Els baixets els costarà una mica més l'escalada! Ah, i compte amb no trobar-se un cabró a les feixes! que són lloc de pas de les cabres..
També tenir en compte que el darrer llarg mira al SE i la proa que fa el morro el deixa a l'obra aviat al migdia a l'hivern, .. evitar els dies de més fred més cru.
Modest homenatge als grans escaladors màgics i il.luminats que han inspirat tanta escalada d'essència al lloc, n'han tingut cura, han fet escola, llegat que sobreviu als temps que corren. I la Roca respira. Pedra aspre i digne, continua altiva i orgullosa.
escaladesensolitarimoltbenacompanyades, primerarepemoltbenfetaidesfetamblaMartabepositif.. temps aturats amb el cant de les gralles i el vol dels voltors. Silencis que xerren
Tes.. nit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada