Foto:XescoMas

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (EMBTT) Solsonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (EMBTT) Solsonès. Mostrar tots els missatges

6 de set. 2012

Ciclant entre rases i baumes

***
 
Aquesta és una perla de sortida, subtil, que des del racó de Font Ferrera s'endinsa als misteris d'un paisatge poc visitat fins al poble de Canalda, per tornar seguint lloms i nous corriols i rases. Camins de bast, de ferradura i ramaders que foren, i han de poder ser.



La història ja va arrencar fa molt temps. Valletes de sensacions plenes i camins i pedres carregats d'allò que el temps ha deixat passar. No fa gaires dies l'aire net pentinava els pensaments mentre acabava d'enllestir alguna fresa per passar-hi al gust.. la guineu, el cérvol, un mussol, la merla d'aigua, el grunyit d'un porc fer ja de nit..  tot semblava voler-ne formar part. Fins i tot la pomera de pomes dolces quan l'estómac s'setrenyia. La troballa del pas entre el camí dels enterra morts d'Encies a Canalda amb les baumes de l'Espluga Tremosa i la bauma Negra pel llit ara sec de la rasa de Coll de Jou va arrodonir l'itinerari. A l'hora baixa, quan el sol a ponent penetrava fins al fons de la bauma Negra amb el verd sedós de les fulles de boix grèvol envaint-ho tot, i una parella de mallerengues emplomallades s'abeuraven, cap per avall, al plom de les estalactites aprofitant el seu degoteig. Temps aturat.




És un recorregut no gaire llarg, en prou feines arriba als vint quilòmetres. I un desnivell que deu rondar els  600m. Molts trams de pista estreta i corriols trempats i tècnics, amb trams a peu de remuntar des del fons de rasa i alguns de pista a l'ampla que ajuda a descansar braços, i cames.




L'itinerari arrenca al Cap del Pla, on seguirem un quilòmetre de carretera amunt fins, passant pel Cap del Coscoller, prendre la pista que ressegueix les parets de Font Ferrera pel seu capdamunt. Feta corriol, s'enllaça amb la pista de la Font dels Gelats fins l'Algassa, on anirem a buscar el camí dret que baixa a la Bauma Negra. Seguim el corriol fins al llit de la rasa i la bauma de l'Espluga Tremosa. D'aquí seguirem uns cent cinquanta metres per dins el riu i atents, trobarem el camí que ve d'Encies i remunta cap a Canalda. El seguirem amb les bicis a coll, per ciclar de nou entre soques que ens recorden la dimensió que poden tenir els arbres d'aquest país, i creuar el riu de Canalda. Del camp rodó ja enllacem amb la pista que ens mena al poble, ben emmarcat amb la seva roca. D'allà continuem la pista que du a la casa de Soldevila fins al pas de la Creueta, on prendrem un nou corriol ben dret que ens baixa altra cop al riu de Canalda poc més avall de la Roca de l'Ensuvinada.. passat el riu seguim la pista que amb forta pujada ens porta a l'era de St. Agustí d'Isanta. Val la pena arribar-s'hi per seguir el corriol que, pel peu de les parets, recupera el pendent fins el punt on hem iniciat la sortida. Del riu en amunt haurem passat pel jaciment de Les Portes i quedarem embadalits per les pinasses enormes de Font Ferrera.














Maravellosasortidafarcidaderaconsitroballescompartidambl'olgadavidil'oriol. Petit viatge en l'espai temps. D'allò que és

Ciclant per un vaixell a la deriva

***

Aquesta és una bonica volta sobre les dues rodes al massís de Busa, d'emocions, i feta realitat després de més d'una desllomada intensa per eixamplar el poc que faltava a camins i corriols per fer-los ciclables. Molt ben acompanyada pels pass@muntanyes, quins fan de la bicicleta un mitjà de descoberta, i aventura.



Aquesta és una ruta física, i tècnica, molt difícil en la seva vessant nord on quedem abduïts per una de les fagedes més meridionals dels Prepirineus... per aquells boscos relíctics que han quedat aïllats amb les condicions justes a l'ombra dels espadats. I ens recorden que res és permanent.



És un itinerari que arrenca a un fons de vall per acaronar el núvols i l'horitzó des de l'atalaia d'un massís obert als quatre costats, endinsar-se després el verd càlid de l'ombra del bosc i caure al buit a poc a poc. Sortirem des de les Cases de Posades per seguir la carretera mig quilòmetre i enllaçar amb la pista que puja al coll d'Arques per la font de la Pica. Llarga i constant pujada que ens posarà molt a to. Del coll al Pla de Busa se'ns obrirà l'horitzó caient suau cap al sud.. fins a la mateixa Mediterrània que ja s'olora. El Pic de la Guàrdia i la Presó de Capolatell són dues visites molt recomanables per gaudir dels vèrtexs del massís. Que el creuarem en direcció est fins al pas excavat i descarat del Grau de Vilamala, a la seva punta nord-est. D'allà ja només haurem de resseguir les pistes i fresa per l'obaga que ens menen al pla de Treserres. On seguim per fresa fins casa Llobeta... creuem la pista de pujada de l'inici i seguim pel corriol que ens porta directament i amb trams també tècnics de forta baixada, al punt d'inici. Embolcallats amb les llums dels pantà per acabar d'endolcir una bona jornada de tamisos i contrastos.



Són uns 30km i uns 1000m de desnivell, amb descensos molt tècnics on el terreny de còdols li afegeix un grau de compromís sobre les dues rodes. Ciclable quasi tota ella, si li descomptem algun fort pujador, algun arbre que talla el camí i un parell de fortes baixades només aptes pels més experts.




És terrenys de boscos i de bestiar que hi pastura. Hi ha filats, pastors elèctrics, que algun lloc barren el pas. Tenir-ho en compte i sempre ser-ne curós que a les vaques els hi agrada voltar si res les atura.




Un cant a la descoberta per un mateix i el gaudir respectant i passant discret pels llocs. Que qui hagi de venir després pugui trobar l'espai com ho hem fet nosaltres sense la petjada d'un itinerari domesticat. O ja no quedarà on retrobar-se enlloc.


Fantàsticajornadamblesllumsd'unestiuquejas'acabambl'ignasil'olgaieldavid, i els follets del bosc que s'ho miren encuriosits.