El gest a la Kfa REM de la Bucòlica (Alt Urgell)

**

A la nit les quatre gotes malcomptades reboten sobre el plàstic... al matí una pentinada de sol per l'escletxa que li deixen els núvols ho posa tot roig, per un moment.. però en seguida queda l'aigua a tocar, aquest dia que no havia de ser-hi per enlloc. Què farem? deixem ferros i flotants i l'aventura, i ens refugiem a la facilitat de les xapes a dojo per si cal tirar avall. Per rematar dues escalades d'allò més esportives amb la Retirada Comanche d'ahir. Una bona combinada de grau similar per la comarca de l'Alt Urgell, paradís encobert de calcari per tot, i per tots els públics. 

.

Aquesta via ja l'havíem escalat feia temps, quan vam fer la que va ser la primera repetició. Després va sortir la topo acurada dels maneirons, que deixo aquí també. Doncs això, una part baixa amb roca increïble, una part superior no tan bona que millorarà amb les repeticions, grau obligat ben assegurat més de 6b com diu la topo que no de 6a com diu la guia, però vaja, i algun xapatge que t'ho posa difícil, que aquesta si ha estat equipada per dalt. Cintes i prou, unes 20 pel quart llarg. Recomanable fer la R opcional si volem buscar, nosaltres no el vam trobar, el punt vermell al desplom de 7a. I es clar, sempre més recomanable amb corda esportiva i cordada de dos.

Topo del blog dels Maneirons

Poc més a afegir. Bona navegada. Aquest dia que les núvols van marxa que no les nuvolades, amb una bona volada però que bé que senta caure sobre bolts i plaques netes,  i corre corre que se t'escapi la democràcia. Més info de l'accés, descens i vies de la paret aquí (falta actualitzar-hi la 'per l'estil' Titan titan titanlux) i a la piulada del Marc.

Escaladatibanteramoltbenfetaidesfetamblabowetalaiaieltoritomarc.. despedint una tardor que ja dóna pas a un nou hivern!

Kfa REM, 180m 7a i 6a/Ao (Paret Bucòlica, Alt Urgell)

Passos de placa finets del tram final de l'L1 (Foto:EduPlana)

Enfilem a la bucòlica a fer probablement la primera ascenció a la nova proposta esportiva que atravessa el tram més vertical, directe i mantingut de la paret. La via ha estat oberta des de dalt pels Maneirons, oberturistes infatigables de l'Alt Urgell, i l'única informació que tenim de la via és que falta sanejar-la (cert!), i, del dia de fer la Susekiu (de la que n'aprofita una R, veure entrada) que està cosida de bolts, però a l'estil dels Maneirons (molts però alguns no ben col.locats del tot per passar en lliure). Jo ja havia fet l'L1 (en tope rope) i L2 (obrint) el primer dia que volíem fer la Susekiu (quan ens vam enretirar per falta de temps, material i frontals), dos llargs que ja piquen i que hi havia ganes d'encadenar. I coneixent la paret ja s'adivinava que el tram superior de la via seria el més exigent. Bona activitat doncs per deixar descansar el coco i tibar-li.

Topo de la via own made - graus x confirmar - i en el desplom de l'L3 (Foto:EduPlana)

Ens plantem al parking de la carretera (sobre l'accés, descens de la paret veure l'entrada de la Susekiu) amb la paret banyada en sol però amb la boira al clatell. Ja a l'L2 passem de la primavera a l'hivern, la boira ha pujat i la tenim al damunt. A partir d'aquí els llargs són molt ventats,... rigurós hivern, massa fred per poder-se mirar els passos amb la parsimònia necessaria per encadenar, per poder sentir els dits de les mans i dels peus, per fer desaparèixer el titiriteig de fins a la punta del nas, per tenir la mirada tova. Objectiu frustrat. Avui hi passarem, però d'aquella manera. Luxes de ser capficats.

El resultat: el traçat esportiu més exigent de la Paret, amb un L4 inhumà, que no sabem ni com graduar (del 7b+ al 8è grau???), algun superbou dirà. Aquí va una mica d'interpretació de l'assumpte llarg per llarg:

L1: 6c (un pas de bloc molt exigent) la resta majoritàriament 6a/6a+ potser amb algun passatge de 6b. Val la pena escalfar bé abans de començar l'escalada. Encadenem. Baixat a 6b+
L2: 6c+ (passos de bloc al segon desplom, el gran). La resta 6a+ i potser algun passatge de 6b al primer desplom i al tram superior. Encadenem.
L3: 7a. Superdesplom. Els passos aïllats no passen de 6c però encadenar la seqüència a vista (presses ocultes) ens sembla més a prop del 7a que del 6c+. Curt. Val la pena anar a tope. El passem en lliure amb repossos.
L4: Un primer tram de 6c+ fi i exigent. Un tram intermitg que el passem amb 6a/Ao (diedre babaressa estrany, potser 7b). Un desplom inhumà (vidits invertits de quart de falange) + sortida plaquera compacte que el passem amb Ae. I un tram final que en lliure queda de 6a+ màxim 6b. El tema és, 50m! el ròssec no perdona, el llarg tot ell és mantingut, encadenar-lo en lliure tindrà lo seu.
L5: Final prou elegant de V+/V amb les últimes vires i franges herboses inevitables de la part superior de la paret. Pujat a 6a.

De material, caldran unes 22cintes per l'L4 i unes 14 per la resta de llargs. Estrep prescindible.

Seqüència del desplom de l'L3 i escalant l'L2 (Foto:EduPlana)

Seqüència de l'L3 i l'esperó per on recorre el tram més dur de l'L2 vist des de l'R2 de la Susekiu el dia que l'escalavem (Foto:EduPlana i XescoMas)

.

Seqüència de l'L3 i l'R2 des del desplom (Foto:EduPlana)

Últims passos de l'L3 i última foto del dia abans del viatge del mòbil (Foto:EduPlana)

A banda d'alguns xapatxes que trobem mal col.locats, sobretot creiem poc oportú l'L4. Hagués estat més encertat pujar uns metres l'R3 i escurçar el següent llarg en si mateix prou dur. Els primers passos de l'L4 ja són exigents, i pujant la R te'ls trobaries amb el ròssec de la corda sortint del desplom de l'L3, però molesta menys del que pot semblar.

Això si, un viot de tall esportiu, amb una escalada que recorda la continuïtat de la Roca dels Arcs. Activitat feta amb en Ramon Maeso el 25/01/08.

Topo actualitzada al blog del Maneirons que torna a estar on line. Ells parlen de 6b obligat.

...i entre altres anècdotes, troç de mòbil el que porto (la càmara del dia), que va caure des de la R3 i després de trobar i juntar les peses, funciona!...