rocaineu: Es. St.Joan-PadeQuilo260m6b

benvinguts al blog..

..recull de vies d'escalada -(E)/Es. obertes o repetides, itineraris d'esquí de muntanya -(EM)/Esq. altres activitats (marxes - (EMA)/Mar., barrancs - (EMB)/TBar.), btt - (EMBTT) i moments al voltant de la màgia de la muntanya nua, on el silenci irromp

A l'apartat de Directori hi trobareu les piulades de les vies, itineraris i altres organitzats per escoles d'escalada, dificultat del descens, distància de la marxa i dificultat del barranc, i per ordre alfabètic. Si al clicar no s'obra l'enllaç, buscar-ho a través del google! coses de la tecnologia ...

"...a voltes a la cerca de propostes inèdites o poc repetides... a la cerca d'allò desconegut on encara s'hi amaga l'aventura i el seductor univers del risc benentès..."

4 d’oct. 2010

Pa de Quilo, 260m 6b (Serra de St. Joan, Alt Urgell)

Al continuo sisè llarg (Foto:EduPlana)

Benrecomanats per l'Aniol (merci!) ara que toca escalar de "tranquis" enfilem a repetir aquesta agraïda i bonica escalada que tot i la discontinuïtat d'aquest pany de paret i les feixes i vegetació per tot, surt un itinerari que va enllaçant trams macos (s'escala molt més que no pas a la veïna del cap i el passerell que buf... quina enredada).

Adjunto topo amb el material actualitzat, després de que fos "espoliada", i restaurada després pels mateixos aperturistes. Es troba més info i la topo original al foro de Caranorte. Foto frontal de la paret amb l'itinerari a l'endreçat blog d'en Xavi amb info del cingle del repetidor o Cap de l'Obaga negra.

Topo, i al bonic flanqueig de l'L4 (Foto:PilarBarbens)

Aprofitem per passar en lliure el tram d'Ae de l'últim llarg, 6b d'estrènyer les dents fins a arribar als claus on ja hi ha molt canto. I el descens, fem cas del que un dia ens explicava un operari de les antenes i seguim la línia elèctrica, i en un plis estem a la pista. S'explica a la topo.

Cinquè i sisè llarg amb el pa de quilo ben visible (Foto:PB&EP)

La Serra de St. Joan, un racó que fa frontera, també quan la guerra, i amaga les últimes parets de calcari rescalfades al sol abans dels boscos que enfilen ja fins als Pirineus. Bonica talaia, país de voltors, i ara a aquesta època de boletaires de cistells buits i gent de pas entre les conques d'Isona i les valls del Segre. A l'Obaga negre la humitat ja hi és, només falten els bolets, uns dies més... baixem per la pista en bon estat que per Sallent ens porta a Coll de Nargó i de pas ens trobem a uns bons amics. Val la pena per gaudir dels capricis d'un paisatge farcit de detalls, masos, petjades de dinosaures, i panys de roca arreu!