Escalant el llarg flanqueig del primer llarg (Foto:EduPlana)
Adjunto topo d'aquesta bona via de Canalda, que forma part de la llista de recomanables de la paret. Itinerari amb els habituals ingredients canalderos, roca en general molt bona excepte a trams, escalada obligada amb llargs passatges del Vè de Canalda i desploms atlètics, aquesta vegada no massa grans i gens obligats. L'escalada és ràpida si anem tranquils amb el Vè de Canalda. Ens saltem l'R5 i enllecem els dos últims llargs, factible si hem alternat bé les cordes. També seria possible enllaçar el 3er i 4art llarg.
Topo de la via i des de l'R1 (Foto:EP)
La via va ser restaurada per l'escalador local Lluís Parcerisa durant el 2006 i 2007 i actualment es troba equipada amb parabolts inox, a voltes tan integrats a la paret que haurem de seguir l'itineri intuïtitu fins a trobar l'assegurança.
Inici de l'L2 i abans dels desploms de l'L3 (Foto:EP)
Graus de cinquè ajustats, però els 6a ens semblen ben posats. Passem en lliure els dos trams d'Ae i per nosaltres queden en 6b.
Bona escalada, però menys obligada que la Diòptria o menys aèria que la Dinastia o la Dimensió Aproximada (por posar exemples de vies de dificultat similar. Les 3 em semblen més boniques que la Víctimes, però en tot cas, són totes recomanables).
Sortin del tram en lliure exigent de l'L4 i el complex de cria de rapinyaires (Foto:EP)
Escalant en lliure l'Ae del 6è llarg... i la pista nova que han obert fins a Ca la Rita (Foto:RamonMaeso i EP)
La trista notícia del dia.....
Ca la Rita (Foto:EP)
a la carretra hi ha una balla, dos pilars de ferro i una cadena, a prova de sabotatges improvitzats. Un cartell prou explícit: Camino particular, prohibido el paso. Una troç de pista s'ha obert fins al peu de ca la Rita, el racó més especial de Canalda, un dels més especials de la comarca. Mals auguris... turisme "rural", restaurant, s'asfaltarà? ja m'informaré. De moment una gran pena. En la era de les regulacions, com per acceptar ara qualsevol proposta per la paret de Canalda, ... quina gran pena tot plegat, aquest parc temàtic en què s'està convertint la muntanya. Abans escalaves en aquesta paret i només t'acompanyava el cant dels ocells. Ara el motor de los motos i cotxes ho enveïxen tot. En gran part gràcies al complex de tursime rural: "poble rural" Puig-Arnau Pubilló qui promou estades de vehicles en proves. O al monstre de Roc Falcon, on la cria d'aus de cetreria enveïx la zona de visites, perdius de granja i xeics àrabs amb tot el seu sèquit. Val la pena seure una bona estona en una bauma i fumar-se unes herbes per poder escupir-hi a la cara. Impotents, gaire més no es pot fer. Només contemplar com tantes coses es van perdent. ... quina pena tan gran.
.... (Foto:EP)
Traçat de la pista i les gàvies de rapinyaires vistes des de Font Farrera (Foto:EP)
Activitat feta l'11/10/08 amb Ramon Maeso
