pensant en blanc, des de la curta visita a la Carbassa que la mirada marxava cap a la vall del riu Duran i la vessant gens menyspreable SO del Puigpedrós on surten francs fins a mil metres de desnivell... accés llarg però garantit des del pla de Campllong, bones campes, vessants amb pendents pronunciades, vegetació oberta fins al fons de vall i un circ penjat on trobarem el refugi i que invita a circulars vàries, o travessa camí d'Andorra... ja només falta el blanc! que aquest cap de setmana ja ha tret el nas... normalment, les neus d'octubre sempre són un bon preludi, tot i que costi d'imaginar amb aquesta calor d'hores d'ara.
Aquest dia fa un vent gèlid que ens amaga a la vall i deixem la llarga circular per un altra dia.. ja amb les pells als peus.
Un racó més de la propera vall ceratana, on les opcions són lluny de quedar esgotades.. i el bestiar apura l'herba d'una tardor assolellada com feia temps
a les portes del refugi J. Folch i Girona o d'Engorgs, espai de pas, molt tocat (matalassos i mantes, però brut de nassos, FEEC?)
